Anades i tornades

Teluki Pal Pelo

Anades amb ganes de classe d’Introducció a la Publicitat, de dinar amb les compis de la uni, d’Inditex abans d’entrar a seminari…


I tornades amb ganes d’arribar a casa. De no deixar de pensar en tot el temps que perdo, però que recupero llegint.


I entre aquestes anades i tornades, tu hi eres enmig. Amb les mateixes ganes d’anada i les poques de tornada. En diferents seients, en el mateix vagó i sempre el tren de les 16:28.


Ens vam graduar, vam conèixer món, vam aprendre idiomes, ens vam independitzar... tot per separat. Fins que l’univers ens va posar l’un a un seient de l’altre. Tots dos escoltàvem música. Cap no deixava de seguir el ritme amb el cap ni de somriure. Fins que ens vam començar a cantar: com si no hi hagués ningú al vagó. Era massa divertit perquè la vergonya s’apoderés de nosaltres.


D’això ja en fa tres mesos, i ahir vam decidir que aquesta vida la viurem junts. Perquè cap dels dos no sabia que l’amor era tan fort. Cap dels dos no creia en la persona perfecta. Cap dels dos no volia una relació. I ara tot s’ha convertit en tots dos.  


Que bé que no ens vam creuar abans, perquè no era el moment.


Que bé que ens haguem trobat, perquè ens hem canviat la vida.  

T'ha agradat? Pots compartir-lo!