La criatura
Al metro hi ha una criatura de malson, estranya, excedida, demoníaca. En Salva s'aixeca i s'eixuga les dents. Una gota de suor cau al terra blau plasticós, hi rebota sorollosa, llunyana en un infern present, i trenca el silenci de la por. En Salva corre fins a l'extrem del metro. La criatura és lluny però s'arrossega. Merda, quan queda per arribar a Cornellà? S'està acostant... La criatura ensuma l'aire, mig repta, mig camina, els braços li pesen, deixa un rastre barroer, les ungles grogues, els ulls *****. Destrossa les baranes, dona cops a les cadires, crida, trenca amb les mans el terra, com si esventrés els budells d'un xai, obre en canal el metro. El soroll empastifa l'ambient, s'inunda el vagó d'un so estrident, incomodíssim, malaltís, quan trenca un vidre d'una finestra. Crida. Pels ensordidors brams de les vies, en Salva sembla despertar-se de cop i volta, el cor se li accelera encara més, fa una ganyota de dolor i es tapa les orelles amb les mans. Marejat, es desequilibra i cau contra una de les parets picant amb tot el cos. La cosa s'acosta, s'està acostant cada cop més a on està en Salva. On amagar-se en un metro? Tot és pla, tots és recte, tot és diàfan. A l'extrem hi ha la cabina del conductor, representa l'única opció, una borja enmig de la tempesta. Quan hi arriba corrents, desesperat, pica amb les mans a la porta, es fa sang, es trenca la veu. Amb cops d'espatlla trenca la porta i entra a la cabina. És fosca. Qui frenarà el metro? En Salva tanca la porta com pot, prova d'encallar-la, trobar consol en aquella cambra. La criatura s'apropa, ho sap.
La cosa sent l'olor d'en Salva i intenta travessar la paret grisa amb cops de tot el cos. Cornellà s'apropa, sí, si veuen les llums de l'estació. En Salva sembla deixar anar una mica d'aire, una esperança rellueix al fons dels ulls. Ha de frenar. Si frena el metro podrà sortir i fugir. Salvador, Salvador, com es frena? Salvador, la puta palanca, abaixa la palanqueta. En Salva estira la palanca, baixa algun botó, en pitja un altre. El metro frena a sotragades i es colpeja contra els comandaments, però sobreviu sense estabornir-se. Brilla el seu rostre, ho ha aconseguit, està salvat. Corre cap a la porta del conductor. Està tancada. L'empeny, fa força, està tancada. Salvador, Salvador? Está tancada. Salvador, ja no estàs sol a la cabina.