La Berta serà (dos)
Hi haurà una vegada en què la Berta anirà en metro. La Berta serà una noia jove, alegre, potser una mica ximple, però més llesta del que pensaran alguns, com en Carles, que sempre serà una mica massa prepotent amb ella. La Berta serà la protagonista del conte, però tampoc no farà res d'especial, ni serà una heroïna, ni res semblant. Li agradarà anar amb metro els diumenges, quan no hi ha gaire gent, o els dissabtes a les sis de la tarda els dies d'estiu. El conte tractarà d'un dia en què la Berta recordarà, anant amb metro, quantes coses especials li han passat anant amb metro. Per exemple, la primera vegada que va quedar amb la Júlia, recordarà com ella li va insistir per anar a la fira del llibre d'una manera estranya, vergonyosa, amb massa èmfasi. Recordarà que la Júlia va tenir-li massa confiança per ser la primera cita, que va ser escandalosa i una mica ridícula. Que al principi volia marxar escopint alguna excusa poca-solta, anar a casa i mirar alguna sèrie. Malgrat tot, recordarà que li va donar una oportunitat sense voler-ho, perquè no tenia res a fer i perquè la Júlia serà molt bonica i sempre farà molt bona olor. A poc a poc, el cor se li va anar endolcint i reia més i més, l'escalfor d'una o dues cerveses a la panxa, el cel blau i el solet a la pell, ai, quins records recordarà. Ai, no podia parar de riure, rememorarà, que bonica que és la Júlia, pensarà! Un petó les sorprendrà a la parada de Diagonal, com caigut del cel!
O també recordarà el dia en què va tornar amb metro amb la seva mare, un divendres fosc d'octubre, després d'enterrar el seu germà. Va veure la gent riure, caminar, parlar entre les sacsejades del vagó, com si res no hagués passat, li va trencar el cor aquest moment. Com pot ser?, pensarà la Berta. El meu germà és mort! Ploreu! Pareu el món! Va pensar la Berta en aquell moment i així ho recordarà en el conte. Però el món encara va seguir girant igualment com ho feia abans. Potser millor així, pensarà la Berta.
Recordarà quan anava amb la seva àvia a Altafulla i la recollia a casa seva, a Vallcarca, i després anaven plegades a Sants, amb la línia verda. La seva àvia sempre volia parar a recollir flors al parc que hi ha al costat de la parada del metro, rere la pista de bàsquet. Ella, sovint, es posava nerviosa, perquè sabia que no hi havia temps, que la seva mare s'enfadaria si arribaven tard. Tanmateix, ho recordarà i serà feliç de recordar-ho, perquè la seva àvia serà una dona sàvia i dolça i tindrà una panxa rodona i una piga sobre el llavi i un somriure càlid. Com se li omplirà el cor amb alguns d'aquests records!!
El metro. El metro va i ve, pensarà la Berta. La Berta no, pensaré jo. La Berta vindrà en un conte, marxarà i ja no tornarà més, perquè els contes són així.