Bona feina

ABRIL

 


Bona feina


 


Després de penjar-se la bossa de mà, la Ruth agafa la maleta de la cinta d’equipatges i l’arrossega fins al metro que la portarà a casa. Respira alleugerida i amb ganes d’arribar. El viatge ha estat fructífer però esgotador. Aquesta vegada, però, ha gaudit d’una de les millors meravelles de la natura, l’aurora boreal. La feina l’ha portat altres vegades al nord d’Europa, però mai havia pogut fruir d’aquestes nits de llum i dansa tan espectaculars.


Abans de seure al vagó dona un cop d’ull general; defecte professional. No busca res en concret, no obstant sembla que ha vist alguna cosa. Més ben dit, algú sospitós. Ho sap. Per la manera de mirar, per la forma de vestir intentant passar desapercebut sense aconseguir-ho, fer veure que llegeix el diari sense llegir-lo, per la respiració continguda, per la seva falsa naturalitat. Per ...


Sembla que aquest final del viatge li posa deures. Perspicàcia, discreció, eficàcia. Són temes que han estat treballant a la cimera a la que ha assistit. Ves per on, l’ocasió per posar-ho en pràctica s’ha presentat més aviat del que esperava. De la bossa de mà, treu objectes personals i els torna a guardar ordenant-los meticulosament. És una estratègia. Ningú s’ha adonat que entretant ha fet un parell de fotos al sospitós. El seu mòbil professional ha fet la feina desitjada.


Els companys del gabinet de detectius rebran de seguida les seves indicacions: sospitós presumptament masculí, aproximadament 1,80 m, encara que assegut és difícil de precisar, hora exacta de la parada de la línia 9 i núm. de vagó. Tot això acompanyat de les fotografies.


Ràpidament, després de revisar-ho, ho enviaran a la policia i segur que de seguida les andanes de les properes parades estaran ben vigilades.


Està a punt d’arribar a casa i el sospitós segueix al mateix lloc, immòbil, amb el diari al davant, la mirada insegura que s’endevina sota les falses ulleres i sense sospitar la que li espera. Surt del metro per una porta aliena a la del sospitós, detecta perfectament els policies camuflats, ni els mira. Segueix el seu camí, fa sol, la temperatura és agradable, res a veure amb el fred dels darrers dies del viatge. Es treu l’abric, busca les claus, obre la porta del carrer, puja amb l’ascensor i entra al pis. Tot està igual, tal com ho havia deixat. Es prepara una mica de menjar, té gana. Ha portat una mica de salmó fumat boníssim. L’afegirà a l’amanida. S’asseu a la taula, obre la tele i comença l’informatiu amb la detenció de l’individu. La policia acaba d’arrestar el seu sospitós. Un home perillós. Se l’havia vist escapant-se amb un vehicle negre direcció nord on se’l buscava des de feia unes hores sense èxit. Ningú, doncs, sospitava que havia canviat el vehicle llogat pel metro. Tenia preparat un bon amagatall.


Just es veu el moment de la detenció, fa pocs minuts. Tot un èxit de la policia. No se sabrà mai, però ella sap que és la protagonista d’aquesta detenció. També els companys de feina, és clar. Ara a descansar, demà serà un altre dia en què espera que la felicitin després de donar-li la benvinguda.


 


ABRIL


 


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!