Mai m'oblidaré dels Arctics
La parella es va asseure en un dels seients del vagó del metro de la línia vermella de Barcelona. Era un dia de dijous, l'horari punta s'havia acabat i la gent que baixava del treball es barrejava amb els estudiants que acabaven les classes. Els seus cabells es van entremesclar mentre miraven les pantalles dels mòbils, perduts en els seus pensaments.
El xicot es va adonar que la noia mirava cap a ell i va somriure tímidament.
"Què estàs escoltant?" va preguntar ell, intentant fer conversa.
"Els Arctic Monkeys" va respondre ella, oferint-li un dels seus auriculars.
Ell va acceptar l'oferta i van escoltar música junts, gaudint del moment de silenci compartit. La música dels Arctic Monkeys va envoltar-los mentre el metro s'enfonsava en les entranyes de la ciutat.
La noia es va sentir còmoda amb la presència del xicot al seu costat i s'hi va apropar una mica més. Els seus genolls es van tocar lleugerament i ell va sentir una onada de calor que li va recórrer tot el cos.
Van començar a parlar i van compartir les seves passions i les seves pors, les seves alegries i les seves tristeses. Es van sentir connectats d'alguna manera, com si fossin dos desconeguts que es troben per casualitat i troben un refugi en la companyia de l'altre.
El metro va arribar a la seva destinació i la parella es va aixecar junta per baixar. Es van dir adeu amb un somriure mutu i es van endinsar en la multitud de la ciutat, amb el record del moment compartit que els va fer sentir menys sols enmig del caos.
Després d'aquell dia, mai no es van tornar a veure. Però el record de la seva connexió, de la sensació de compartir un moment amb algú desconegut, va ser suficient per fer-los somriure quan recordaven aquell instant.