NOU TRESETS AL METRO
Acosto passes, a l'escala segura, per baixar ara. El cos descansa, damunt del banc la pedra: rostres anònims. Hi ha molts que s'esperen: algú fa un gest amable, cedint l'entrada. Creuant mirades, creuant també somriures, s'aprèn civisme. Moltes persones, compartim espais, presses, i algun trajecte. Els minuts passen, i els rostres es renoven: gent que surt i entra. Un altre viatge: en el record molts d'altres, dolça recança. Tornen les passes, a l'escala segura, per pujar ara. Per dins un viatge, i un trajecte nou sempre: tresets al metro!