Do Re Mi Fa Sol L5 Si Do

Le Fonteur

A la línia 5 del metro de Barcelona em vaig trobar un músic de carrer que tocava el seu violí com si fos l'últim concert de la seva vida. Les notes vibrants que sortien del seu instrument van omplir el vagó i van crear una atmosfera màgica que va envoltar  tots els passatgers. La gent es concentrava al seu voltant, deixant-se portar per la música, alguns fins i tot tancaven els ulls per gaudir de la melodia amb més intensitat.


Mentre l'escoltava, vaig pensar en com aquest home, amb la seva música, havia aconseguit connectar amb tanta gent. Ell no necessitava paraules, ni tan sols el mateix idioma, per fer-nos sentir alguna cosa. En aquell moment, tots érem iguals, sense importar el nostre origen, la nostra cultura o la nostra situació econòmica. La música havia creat un vincle invisible entre nosaltres, i durant uns minuts, el temps es va aturar.


A mesura que avançava el metro, el músic tocava peces cada vegada més intenses, arrancant aplaudiments i somriures entre els passatgers. Alguns fins i tot s'animaven a taral·larejar la melodia o a ballar en el reduït espai del vagó. Altres, en canvi, romanien en silenci, amb una expressió solemne al seu rostre, com si la música els portés a un lloc llunyà i desconegut.


En arribar a la meva parada, li vaig donar les gràcies al músic i vaig deixar caure unes monedes al seu estoig. Ell em va somriure amb gratitud i va seguir tocant mentre em distanciava. A mesura que m'allunyava, podia seguir escoltant la seva música, que s'esvaïa a poc a poc, en la distància.


Aquell dia vaig aprendre que el transport públic de Barcelona no només ens porta d'un lloc a un altre, sinó que també ens regala moments inoblidables i connexions amb persones que, d'altra manera, mai no hauríem conegut. El músic de carrer del metro s'havia convertit en una lliçó de vida, en un record que portaré amb mi per sempre. I encara que el temps hagi passat des de llavors, encara puc sentir l'emoció d'aquell moment, i la connexió que es va crear entre tots els que érem en aquell vagó del metro.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!