Juguem al joc de les parades?
Hola! Et vull proposar un joc. Segurament hi deus haver jugat algun cop a la vida. Saps aquell d’imaginar-te que si algun objecte fos una persona, qui seria? Doncs jo vull que juguem avui a: si les parades de metro fossin una persona, quina serien?
Començaré per la primera parada de la línia vermella, o l’última, depèn de com t’ho miris. Es tracta de “Fondo”. Si "Fondo" fos una persona, com seria?
Fondo és la Maria, una dona cordovesa de cabell blanquinós, d’uns cinquanta i llargs, amb tres fills ja criats i quatre nets i amb la ment pensant en la jubilació. Es dedica a la neteja de la llar dels altres i la seva pròpia. Cada matí, la Maria es lleva molt i molt d’hora, quan encara els carrers no s’han il.luminat i durant la negra nit recorre caminant els metres que separen casa seva de l’entrada del metro de Santa Coloma. Sempre es col.loca al mateix vagó, des de fa més de vint anys. Quan s’obren les portes, és la primera a agafar seient, pensant en la dura jornada que l'espera d'ara endavant.
Continuaré per una parada molt concorreguda, potser la que ho és més. Centre del mapa de metro, tots la coneixen per estar situada en plena ciutat. Quina persona seria la parada de "Plaça Catalunya"?
Plaça Catalunya té la silueta d’un jove fort amb llargues rastes i somriure brillant permanent, anomenat Babatunde. És originari de l’africana Ghana. Sempre va ben acompanyat del seu instrument musical preferit, el saxòfon. El seu somni és poder tocar en una orquestra i anar-se’n de gira mundial. Mentrestant això no passa, el Babat, com li diuen els seus amics, es dedica a tocar el seu saxo cada tarda en un raconet de la plaça Catalunya. Els coloms són el seu millor públic i la plaça, un escenari d’insomni.
Sona una música tipus “Pretty Woman”, saps a quina em refereixo? Sí, aquesta “na, na, na, na, nà!”… Esbrines a quina parada hem arribat, oi? Correcte! Estem a "Passeig de Gràcia". Quina persona seria?
Passeig de Gràcia és la senyora Conxita. Sí, no és un turista del sud-est asiàtic que ha arribat a la parada amb moltes ganes de gastar diners, com segurament deus estar pensant. La Conxita té setanta-tres anys, és molt presumida i cada nit es col.loca els rul.los per estar divina l’endemà. Viu a un pis de l’edifici més emblemàtic de la ciutat de Barcelona. La façana més bonica de totes la té ella. Es tracta de l’edifici de la Pedrera. La Conxita cada dimarts baixa caminant fins a la Boqueria a comprar els productes frescos de la setmana. Està una mica farta dels turistes que ronden per casa seva, però sap que només són unes hores i en part li agrada presumir de tan bonica que és casa seva.
I si et dic la parada de “Zona Universitària”, quina persona et ve al cap? Aquesta és fàcil, no creus?
Zona Universitària és el Miquel. Professor del Grau d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Fa dos anys que imparteix l’assignatura de matemàtiques als alumnes de primer i segon curs. És tan jove que costa distingir qui és el mestre i qui l’alumne. Cada matí, quan surt del metro, el primer que fa és anar a la cafeteria de la Facultat. Allà saluda amablement el Paco, i prenent-se un cafetó amb un croissant, ja està preparat per ensenyar mates als joves alumnes. Ah! això que t’explicaré és un secret, però el Miquel està enamorat de la Susanna, la noia de la copisteria.
Espero que t’hagi agradat aquest joc. Ara només falta l’última pregunta: I tu, si fossis una parada del metro, quina series?