Bibi dans le métro
La Bibí feia tard, com sempre, i no podia deixar passar aquell metro encara que anés especialment ple. A més, a aquella hora segur que trobaria el noi de la caçadora de cuir que estava tan bo. No havien creuat mai ni una paraula però, de vegades, ell li picava l’ullet. Ella ja estava acostumada a les estretors de primeres hores del matí, i es disposava a entrar al vagó empesa per la gent. Els peus amb prou feines li tocaven a terra, la jaqueta se li havia torçat i tenia uns dels seus botons encastat a la galta, un home agafat a la barra l’estava despentinant amb el braç i tots els seus esforços se centraven a recuperar la bossa que se li havia girat a l’esquena, aferrant-la fortament. Estava notant com algú li fregava les natges quan van arribar a l’estació central, en obrir-se les portes i sortir tothom en desbandada lluitant amb la gent que pretenia entrar, li va sortir la sabata, va intentar recuperar-la temptejant amb el peu, però no la va trobar. La Bibí no havia de baixar en aquella estació i encara menys sense la seva sabata, però la gent l’obligava a sortir, volia apartar-se de la porta però tenia al darrere una dona amb una maleta que ho impedia. Es va regirar tota, però la dona li va donar un cop de maleta que la va fer cridar de dolor. Quan es van tancar les portes, la Bibí, descomposta i adolorida, va veure la sabata aixafada al mig del vagó, i va alegrar-se que el noi de la caçadora de cuir no hagués aparegut aquell matí.