El transport públic com a eina de canvi
M'assec al seient del bus, amb les cames enllaçades, mirant per la finestra mentre els edificis de la ciutat passen ràpids davant meu. La gent entra i surt del vehicle, cadascú amb les seves pròpies preocupacions i problemes, sense saber que aquest viatge és més que un simple desplaçament d'un lloc a un altre.
Els joves d'avui dia estem preocupats pel futur, i no només pel nostre sinó també pel del nostre planeta. Sabem que el canvi climàtic i la contaminació són problemes reals que ens afecten a tots, i que hi hem de fer alguna cosa. Però, al mateix temps, estem més preocupats pel nostre benestar personal. I no dic que això estigui malament, però fins a quin punt estem sent egoistes? Moltes vegades pensem que ja arribaran persones que ho arreglaran, i és una llàstima. Però què més hi podem fer si fins ara mai no se li havia donat la importància necessària? Per això ara que en som mínimament conscients hauríem de fer un esforç per canviar el nostre estil de vida.
És aquí on el transport públic entra en joc. Mentre miro per la finestra, em sento afortunat de viure en una ciutat amb un sistema de transport tan eficient i accessible com el de Barcelona. El metro, el bus o el funicular són eines que ens permeten moure'ns fàcilment per la ciutat sense haver de preocupar-nos per l'impacte ambiental que tindria cada un de nosaltres si conduíssim un cotxe particular.
Però el transport públic també té una altra funció important: connectar-nos amb altres persones i llocs. Mentre viatgem en transport públic, podem interactuar amb altres passatgers, llegir, escoltar música o simplement contemplar el paisatge.
Així, aquest es converteix en un espai ideal per relaxar-se i pensar en el que realment importa, ja que els joves d'avui dia ens estem esforçant per construir un futur millor, tant per a nosaltres com per a les generacions futures, sabent que a la televisió només surten notícies devastadores respecte al demà. Sabem que hem de treballar intensament per aconseguir els nostres objectius, però també sabem que hem de cuidar-nos a nosaltres mateixos en el procés.
El transport ens ajuda a connectar amb el món que ens envolta, així com amb nosaltres mateixos. Ens permet arribar a llocs on no hauríem pogut arribar de cap altra manera i conèixer persones que no hauríem conegut si no fos així. Ens ajuda a entendre que tot està connectat, que els nostres actes tenen un impacte en el món i que podem ser agents del canvi.
Mentre anava pensant en tot i alhora en no-res, sento que algú em toca el braç.
"Disculpa, et puc dir una cosa?", em diu una noia jove amb ulleres i cabell llarg.
"És clar, digues-me", responc amablement.
"Gràcies per conscienciar-me sobre la salut mental, jo mateixa he passat per alguns problemes de salut mental i sé que és important tenir suport i recursos per superar-los", em diu mentre mira la meva samarreta.
Em sorprèn la seva franquesa, però alhora em fa sentir bé que pugui compartir aquesta informació amb mi. Comencem a parlar sobre la importància de posar la salut mental al mateix nivell d'importància que la salut física.
De cop i volta, el bus arriba al destí final i els altaveus anuncien que és hora de baixar. Ens acomiadem i mentre caminem cap a la sortida, em sento agraït per aquest petit intercanvi que em recorda que tothom pot lluitar per una causa que li importa. Continuo caminant, ara fora del bus, amb una sensació d'optimisme i determinació per continuar lluitant per un futur millor per a mi i per a la societat.