Isabelle i el Laberint del Transport Públic
Barcelona era una ciutat amb la qual Isabelle havia somiat durant molt de temps, i ara, finalment, estava als seus carrers, emocionada d'explorar aquest lloc màgic. Però aviat es va enfrontar a un obstacle que no havia previst: el transport públic.
En el seu primer dia a la ciutat, Isabelle va agafar l'autobús equivocat diverses vegades i es va perdre en un barri que no coneixia. Es va sentir aclaparada pels diferents sistemes de transport, i en la seva pell, sofria la calor de l'estiu, l'aldarull de la gent i la confusió d'una ciutat desconeguda.
Però Isabelle no es volia donar per vençuda tan fàcilment. Treballant en una oficina de turisme al seu país d'origen, sabia que la clau per a desplaçar-se per una ciutat és conèixer les seves rutes. Així que es va armar d'un plànol del transport públic, i cada nit estudiava les diferents línies d'autobusos, tramvies i metro.
Després d'uns dies, Isabelle s'havia familiaritzat amb les línies de transport, els vagons dels trens que freqüentava per a anar al treball i els temps d'espera dels autobusos. Va descobrir que les hores puntes entre setmana eren esquitxades d'estudiants i treballadors, i que els caps de setmana i de nit el transport escassejava per a oferir una mica de tranquil·litat als viatgers.
Amb l'ajuda d'auriculars i música, va ser capaç de navegar per la ciutat i trobar els carrers i barris que volia explorar. Així, va descobrir racons ocults on es concentrava una oferta gastronòmica de la qual enamorar-se, galeries d'art i botigues de roba que no havia vist en cap altra ciutat.
A mesura que passaven els dies, Isabelle estava cada vegada més còmoda amb el transport públic de Barcelona. Va descobrir que un dels seus plaers era viatjar amb tramvia pel Passeig de Gràcia, gaudint de les vistes de la ciutat i la gent que passava per les voreres.
I així, a poc a poc, Isabelle va arribar a sentir-se com a casa a Barcelona. La ciutat que abans li semblava caòtica i confusa, ara era un lloc que coneixia com el palmell de la seva mà. Isabelle es va convertir en una experta dels racons ocults, les rutes menys transitades i els horaris dels diferents mitjans de transport.
Finalment, va deixar enrere les seves pors sobre el transport públic i el va convertir en el seu millor amic, amb el qual recorria la ciutat constantment.
Ara, quan algú li preguntava a Isabelle com es movia còmodament per Barcelona, ella responia sense vacil·lar: "Amb el transport públic". I la gent sabia que aquesta era la millor resposta de totes.