SENSE VISTA, PERÒ AMB VISIÓ!
Era un dia com qualsevol altre, o això era el que em pensava jo...
Assegut tranquil·lament en aquell vagó, tornava a casa mentre llegia un llibre amb la meva gosseta guia Tuc. Notava que hi havia gent al meu voltant, però no massa, perquè tot el que sentia era el recurrent vaivé del tren, lliscant a gran velocitat per les vies. Em trobava d'allò més concentrat sentint com el refrec del meu dit amb aquella pàgina em donaven una informació difícil de pair.
No sabia fins a quin punt podia ser cert en aquell moment, però explicaven que una de les causes principals responsables de la contaminació a Barcelona era l'ús massiu del transport privat i que feia temps que podia haver estat contribuint en la generació de diversos problemes de salut entre la població. Especialment a persones amb problemes respiratoris, nens, persones grans, i a les mascotes. No m'ho podia creure! Només de pensar que alguna cosa li pogués passar a la Tuc, per exemple, se m'estaven posant els pèls de punta!
Però de sobte un xiuxiueig em va distreure de les meves cabòries.
Vaig parar l'orella pensant que potser algú tímid se m'estava dirigint, però una vegada em vaig adonar que es tractava d'una conversació privada entre dues persones, ja era massa tard. Ho havia sentit tot, i la temàtica de la conversa em va deixar d'allò més alarmat. Els dos desconeguts estaven tramant un pla secret per ajudar a fer que els industrials ampliessin les seves fàbriques i augmentessin les vendes de vehicles privats a canvi d'una generosa remuneració.
El cor em bategava accelerat i sabia que havia de fer alguna cosa al respecte. En sortir del tren, la Tuc em va ajudar a arribar al punt TMB més proper de l'estació, on gràcies a la col·laboració d'aquells treballadors, vaig poder arribar a parlar amb els més alts directius per avisar-los de l'amenaça que com habitants se'ns venia a sobre.
Gràcies al seu constant suport, vaig emprendre una missió per aturar aquell pla malèvol i conscienciar sobre els perills que aquest podria comportar.
Vam recollir proves sobre els nivells de contaminació actuals, els possibles futurs i els impactes en la salut dels ciutadans. Vam parlar amb les autoritats locals, activistes, científics i polítics que ens van voler escoltar per veure si podíem obtenir el seu suport en aquesta causa.
La Tuc, com sempre tan lleial i intel·ligent, em va ajudar a arribar a totes les fàbriques i els centres de transport privats on parlàvem amb ells per veure si entraven en raó. Mentrestant, repartíem fulletons, parlàvem en fòrums públics, i fins i tot organitzàvem protestes pacífiques per posar de manifest la necessitat urgent d'actuar contra un problema que ens afectava a tots; la contaminació.
Un cop els mitjans de comunicació es van fer ressò de la història, i el pla es va demostrar, vam aconseguir una atenció i un suport generalitzats per part de la ciutadania, i aviat van exigir accions.
Les autoritats de la ciutat van implementar mesures estrictes per frenar la contaminació, inclosa la reducció del transport privat, la inversió en opcions de transport sostenible i l'enduriment de les regulacions d'emissions a les fàbriques.
Amb el temps, els nivells de contaminació a Barcelona van començar a disminuir, i la salut dels seus habitants va millorar. La gent tornava a respirar aire fresc i fins i tot les empreses que en un principi es van veure perjudicades, van entendre que aquelles mesures milloraven la qualitat de vida de tothom i que això, no tenia preu.