Relació difícil
La Liv era una noia de vint anys que vivia a Salt, un poble de Girona. Estudiava multimèdia a l’ERAM. Era madura, tenia bones amistats, ganes de conèixer indrets de Barcelona, ciutat que li agradava molt, i moltes inquietuds a la vida.
A la facultat sempre coincidia amb un grupet d’estudiants que feien arts escèniques, just al costat. Sovint sortien tots junts. La Liv es va encapritxar d’en Guillem, un noi força xerraire, graciós i al qual sempre li agradava ser el centre d’atenció. La relació, en un principi, anava bé, però ella notava certs aspectes caracterials que no li acabaven de convèncer: continus aires de superioritat, desig d’admiració per part dels altres... Tenia una personalitat narcisista i controladora. Quan ella li explicava alguna cosa, ell no mostrava cap empatia envers els temes i no els donava cap importància.
Un dia van decidir tots els amics visitar Barcelona i varen agafar el Bus Turístic a la Plaça Catalunya. En el trajecte, en Guillem va començar, com sempre, a monopolitzar tota l’atenció i, quan algú no estava d’acord amb ell, no acceptava gens bé les crítiques. Es creaven unes discussions absurdes del no- res i les relacions esdevenien cada cop més tenses entre el grupet.
Ell cada vegada es mostrava més egocèntric, acaparador i, a més, supervisor: en tot moment volia saber què feia la Liv, amb qui estava...Moltes vegades ella li havia expressat com se sentia, però ell només deia que ho feia perquè l’estimava. Va arribar un moment en què la relació ja era tòxica i la Liv no podia més. Tranqui·lament podia rebre trenta missatges en una hora, s’acostava el final. Li mancava fins i tot l’oxigen per respirar!
Anteriorment, quan encara la relació funcionava, ell li havia comentat que amb altres relacions li havia passat el mateix. La lectura que ell feia, però, era que els altres no l’entenien. La Liv tenia clar que, si ell no canviava, la relació tenia els dies comptats. Alguns amics li havien dit que el deixés perquè no li convenia, sobretot l’Ignasi, el qual se sentia atret per ella des de feia temps.
Dos mesos després d’haver començat la relació, van quedar un dia tot el grupet per anar a Montjuic, volien agafar el telefèric per arribar al castell.
El dia pintava interessant, però durant el trajecte van començar els retrets: “no estàs per mi”, “m’estàs evitant”...Va començar a alçar la veu i els amics s’hi van acostar per donar-li un cop de mà a la Liv. Sobretot l’Ignasi i en Pere. Que bé que ells hi estiguessin en aquell moment tan incòmode! Al llarg del dia, la fredor entre ells dos es podia tallar amb ganivet.
Ell va marxar tot enfadat cap a casa seva i, arribada la nit, va començar el bombardeig de missatges: “sense mi no ets ningú”, “si em deixes soc capaç de qualsevol cosa”.... Tan incòmoda era la situació que va haver de trucar la mare d’en Guillem perquè anés a la seva habitació a requisar-li el mòbil i hi prengués mesures. Era impossible dormir, l’endemà tenia una prova i havia de descansar.
Els pares de la Liv, valoraven la possibilitat de posar una demanda. Finalment, però, no va caldre. Els missatges, per sort, van parar. Quan sonava el mòbil, però, tornava l’ansietat. Dies més tard, va saber que en Guillem estava rebent teràpia per superar els seus problemes de relació. La Liv recuperava la seva vida i va continuar fent les sortidetes per Barcelona, amb el transport públic, que tant li agradaven.
Per fi, després de la tempesta sempre arriba la calma.