Tomeu i Domènec. Una història poc tradicional
Heus ací que una vegada hi havia a Barcelona un preciós tren del metro que es deia Tomeu. Era conegut per la seva puntualitat i eficiència, lliscant veloçment per les vies. Un dia, Tomeu va veure un autobús anomenat Domènec esperant a la parada adjacent.
Domènec era un automòbil que sempre explorava la ciutat i gaudia dels seus habitants. Quan va veure en Tomeu, es va enamorar a primera vista, i va admirar la seva bellesa i el disseny elegant del seu vehicle. I ell també es va sentir atret per l'esperit aventurer de Domènec i la seva capacitat per navegar per Barcelona amb facilitat.
Amb el temps, els amants van començar a intercanviar mirades sempre que coincidien a la mateixa cotxera. Però durant el dia, es comunicaven quan podien a través dels seus passatgers. Amb Domènec ruboritzant-se quan imaginava els lluminosos fars de Tomeu i on aquest somreia cada vegada que sentia la botzina de Domènec sonar. El seu amor es feia més fort cada dia que passava, però sabien que el seu romanç estava prohibit, ja que estaven en diferents estils de transport.
Malgrat tots els reptes als quals s'haurien d'enfrontar, Tomeu i Domènec no van poder evitar enamorar-se l'un de l'altre. I un dia, Tomeu va ser prou valent per enviar un missatge al seu estimat demanant-li que es trobés amb ell en un lloc tranquil de la ciutat. Domènec va acceptar emocionat, i aquella mateixa nit es van veure sota la llum de la lluna.
La trobada va ser d'allò més especial. Les hores passaven i ells continuaven compartint històries sobre els seus viatges i aventures. Van descobrir que tenien molt en comú: l'amor per les arts, la passió per la ciutat que anomenaven llar i el desig d'alliberar-se d'aquella tradició absurda que tant els afectava.
Els mesos anaren passant, i els dos enamorats continuaren amb la seva relació secreta. Reunint-se en diferents estacions gràcies al suport dels seus amics i familiars més íntims, comunicant-se a través de passatgers rebels i trobant-se en els llocs més emblemàtics de la ciutat durant les seves escapades nocturnes.
Un dia, Domènec fou permanentment traslladat, i els enamorats es van veure obligats a separar-se en ser aparcats a cotxeres molt diferents. Però el tren estava decidit a trobar-lo i es va embarcar en una aventura agosarada per la ciutat, buscant-lo.
Després de setmanes de dura recerca, en Tomeu finalment va descobrir el compungit bus, arraconat al fons d'un modern magatzem als afores de la ciutat. Van estar molt contents de retrobar-se i van rumiar un pla per fugir i estar junts per sempre.
Quan va ser fosc, amb l'ajuda d'alguns treballadors empàtics de TMB que coneixien la seva situació, la fuga de Tomeu i Domènec va començar a tenir lloc. Van tornar i van recórrer quasi tota la ciutat, superant tota mena d'obstacles i reptes, fins que finalment van arribar al punt secret del qual els havien parlat. Un cop més tranquils, s'abraçaren, prometent-se romandre junts per sempre.
La història d'amor prohibit entre un tren de metro i un autobús va encisar tots els barcelonins, que es van alegrar pel seu final romàntic i van decidir compartir-la amb les generacions futures com a recordatori del poder de l'amor veritable.
Finalment, Tomeu i Domènec van poder trobar la felicitat junts, fins i tot als carrers més concorreguts de la ciutat, gràcies a l'ajuda i suport constant de TMB, que va combatre contra els prejudicis i valors més conservadors, sent el motor clau en la lluita entre l'amor, la diversitat i el respecte.