For my eyes only
Sic transit (És quan m'esborro que hi veig clar)
Hi ha lloc. Al meu compartiment, només una persona, al davant, amb el cap cot, dorm.
Penso: grisos, anodins, virtuals, com jo mateix.
De dos compartments més enllà m'arriben veus. Fortes, alegres.
SinestèsiaProcuro conservar el sabor de les pomes.
Una d'elles em parla i li reconec la veu. S'adiu amb el seu cos, jove i bell.
De punta de peus, allarga el cos per arribar-hi. Sota la camisa curta deixa veure la pell, llisa, morena, adornada amb una boleta platejada al melic. Em resta a la retina, com una carícia.
Ara imagino que baixaran al següent parada, com jo. Potser podré mirar-les fins que es tornin a confondre amb la massa de gent que surt.
I dret davant de la porta tanco els ulls.
-------
Vull despertar. No, no vull... Però no puc triar. De sobte hi veig, en contrapicat, primer borrós, després nítid, cada cop més gran, els grafemes terribles, llisos, perfilats, rotunds:
És perillós abocar-se a l'interior.