Retrobament
En Joaquim resideix a la part alta del barri de Gràcia, en un pis de dimensions reduïdes però amb unes vistes privilegiades sobre la serra de Collserola. Ahir al vespre va anar a dormir tard i aquest matí se li enganxaven els llençols. Li ha calgut afanyar-se per dutxar-se, posar-se l’uniforme, prendre el cafè i preparar l’entrepà, que ha ficat a la motxilla juntament amb una ampolla d’aigua. Un dia més, s’ha desplaçat en bicicleta fins a les cotxeres, on ha arribat a les sis en punt, quan encara era fosc.
Un cop ajustat el seient i el volant al vehicle que té assignat, s’ha adreçat a la primera parada del trajecte, situada molt a prop del monument a Colom. Només d'obrir les portes hi ha pujat, com sempre, la senyora Adela, amb la seva mirada dolça i el seu etern barret de feltre, que no es treu ni a l’estiu. Al seu darrere ho ha fet en Rashid, que treballa com a cambrer a un bar del carrer Mandri.
Després de les salutacions de rigor i quan no esperaven ningú més hi ha arribat coixejant el senyor Tomàs, mestre de professió i, des de la seva jubilació, infatigable voluntari a un menjador social. Igual que avui, ell era sempre el tercer i darrer. En veure’l, els altres han fet un gest de sorpresa. Tant en Joaquim com els dos viatgers sabien, perquè algú els ho havia comentat, que el senyor Tomàs duia un parell de mesos ingressat a l’hospital. Com que sospitaven que potser no el tornarien a veure mai més, tots tres s’hi han acostat per fer-li una abraçada, a la qual ell ha respost amb un somriure emocionat.
Assegut ja tothom al seu lloc habitual, conductor i viatgers s’han posat a xerrar animadament mentre l’autobús iniciava la seva marxa, enfilant en direcció a la muntanya cap a la segona parada, situada a la Rambla al davant del Museu de Cera, on han començat a pujar els turistes més matinadors.