Fontana
En una tarda d’estiu a Barcelona, entre la bulliciosa xafogor del metro, dos desconeguts van creuar mirades a l’andana de l’estació de Fontana. Un estudiant de mirada curiosa i una jove artista amb pinzellades de color es van veure immersos en un diàleg de passió.
El tren avançava, les estacions quedaven enrere, però la seva conversa persistia, alimentant una connexió especial. La conversa es va allargar fins a l'última parada, i tot i que no es van intercanviar números de telèfon ni xarxes socials, tots dos van guardar l'esperança de tornar-se a trobar.
En cada viatge per l'estació de Fontana, el cor dels dos s'accelerava, recordant aquell trobament casual que els havia deixat una empremta inesborrable. La promesa tàcita de tornar-se a trobar alimentava la flama d'una possible història d'amor.
Els dies van passar i la rutina els va portar per camins diferents, però l'esperança de coincidir a l'estació seguia present en els seus pensaments. L'andana es va convertir en un lloc sagrat, on la il·lusió i l'emoció es trobaven al límit de l'espera, en cada visita, el lloc els oferia una oportunitat, la possibilitat de retrobar-se i reviure aquella tarda d'estiu on dos desconeguts es van trobar a l'estació de Fontana.