PARC DE (A)TRAÏCIONS
Aquesta història va començar quan l'Andreu va sortir de treballar més aviat i per sorpresa, em va convidar a la fira. Feia dies que tot ho tenia planejat.
Des de casa vam agafar el metro fins a la plaça Dr. Andreu i, caminant una mica més amunt de La Rotonda, el tramvia blau, on tantes vegades de joves havíem pujat per anar a dinar al costat de la cocteleria, i després, a la tarda, ballar a la discoteca des d'on gaudíem de la panoràmica de Barcelona.
La parada del tramvia està davant de la casa d’en Carles, l'amic que tocava el banjo, amb el que junt amb el Ramon i jo, vàrem formar un grup musical: El Clan 3, i cantàvem cada diumenge a Ràdio Barcelona, en el programa de Salvador Escamilla. Quins records! En Carles va ser qui ens va presentar i des de llavors no ens hem separat mai.
Vam pujar a la Cuca de llum fins al Parc d'atraccions. El cel també era blau i amb intensa llum, i es respirava un aire més pur que altres dies.
Tot tenint dificultat per caminar, vàrem passejar molt i ell va voler pujar a la Talaia, a l'Avió, a la Muntanya Russa i als Autos de Xoc. Vam riure molt penjats de l'Embruixabruixes i menjant núvols de cotó en el Miramiralls.
Va provar sort amb les rifes i a la tómbola li va tocar un peluix de borinot negre. Jo en veure'l, i soc supersticiosa, vaig tancar els ulls encreuant els dits i no vaig dir res, però em va posar, com deia la meva mare, de mala bajandí.
La tarda es presentava divertida fins que en la caseta del tir al colomí va voler posar a prova la seva punteria, un rampell que li va agafar després de baixar del gronxador amb aspecte de vaixell corsari.
De les escopetes de fira, ja ho sabem, no pots fiar-te'n mai, fallen tant com les persones.
Ara està a casa de mala gaita i com el pirata d'en Sabina amb "pata de palo", "cara de malo", i un pegat a l'ull que li tapa una inquietant mirada fixa.
El borinot havia d'haver sigut ros.