ELLE
L’havia deixat sol al llit mentre dormia. Tancà la porta del pis amb cura, baixà Passeig Sant Joan, girà a l’esquerra i baixà les escales que duen al metro de la línia vermella. Marcà el bitllet. Entrà al vagó. Hi havia un noi cantant amb una guitarra assegut amb els seus amics al mateix banc. A Plaça Catalunya enfilà el passadís cap la Línia verda. Mentre creuava el passadís, un home tocava el Puh-Er amb molta concentració. L’home li va somriure i ella es va quedar encantada una estona, i li va donar unes monedes de quitxalla que duia al portamonedes. Faltaven 49 segons perquè passés el metro. Mirà al seu voltant i només podia veure el rostre d’ell pertot arreu. Se n’havia enamorat perdudament però no volia. Pujà al metro i es posà els cascos amb la seva playlist a l’Spoty per isolar-se. Baixà a Palau Reial, passà per davant de la Facultat de Dret i entrà per la porta principal dels Jardins de Pedralbes, es va asseure en un banc, va mirar les cueretes que saltaven picant aquí i allà, i va resseguir el camí cap al Palau Reial, on va admirar els testos amb geranis al voltant de la font-estany. Va tornar a creuar el parc en direcció oposada, va passar pel jardí infantil i i finalment sortí pel carrer de Keynes. I tot d’una, ell era allí. La darrera persona amb qui esperava trobar-se. Havia arribat en moto i s’estava traient el casc. Tots dos es van sorprendre de veure’s. Però abans que ella pogués dir res, ell va córrer cap a ella i la besà dolçament. “Va, que et porto, -va dir ell”. “No, i ara, prefereixo anar en transport públic”- va respondre Elle, autosuficient. “D’acord, t’acompanyo”-va fer ell, caminant al seu costat. Elle no sabia ni quina cara posar. Ell li va agafar la mà. Tots dos es varen dirigir al tramvia fins a Plaça Francesc Macià i varen baixar per anar a caminar una estona al Turó parc. Allà varen aturar-se al bar quiosc i varen esmorzar. Ell li va preguntar per què havia marxat tan d’hora i ella li va dir que tenia molta feina, que havia de preparar un reportatge i necessitava una estona de relax i meditació abans de començar. Ell es va oferir a ajudar-la. Després varen agafar l’autobús a Diagonal per baixar a Palau Robert, on varen fer algunes fotografies de l’exposició, del jardí i de diverses instal·lacions. Després Elle havia quedat amb unes persones per una entrevista i el va deixar sol una estona. Varen quedar al quiosc de diaris davant del metro de la línia 5 de metro a Diagonal. Quan ella sortí, ell la va agafar de la mà per baixar les escales del metro de la la Línia 5. En entrar van veure un grup de gent davant de les màquines de cafè. Van continuar baixant les escales. Baixarien a Sagrada Família. Es van asseure a un banc i Elle va fer uns dibuixos, uns esborranys. Van entrar al Temple de la Sagrada Família, els van rebre amablement i Elle va fer unes entrevistes. Aquells arquitectes i escultors eren els mateixos als qui havien dedicat l’exposició del Palau Robert. Després d'agrair-los el seu temps, van sortir a la Plaça i ell va dir: “Crec que haig de tornar a buscar la meva moto”. “Va, t’acompanyo, -va dir ella”. I van tornar a agafar el metro L5 a Sagrada Família fins a Diagonal. Durant el trajecte van seure junts i ella va compartir la seva playlist amb ell, i també els seus auriculars. Varen riure i parlar. Es van mirar als ulls i van somriure amb la complicitat de qui es coneix bé. Quan varen entrar al convoi de la Línia 3, ell li va dir: “No te’n vagis. Queda’t amb mi”.