La línia
La Laia i en Pol.
Dins del mateix vagó.
En Pol i la Laia.
Seient amb seient, seients de cantó.
Les costures del pantaló texà d’un
s’uneixen amb la pana taronja del pantaló de l’altre.
Silenci.
Pròxima estació: Barceloneta.
Silenci.
Pròxima estació: Ciutadella, Vila Olímpica.
Silenci.
Una mirada.
Mig somriure amagat.
Sospirar.
Pròxima estació: Bogatell.
Silenci.
Pròxima estació: Llacuna.
El recorregut de cada dia.
5 anys ja.
De la feina, a casa.
De casa, a la feina.
O al restaurant de les croquetes.
O al local del casal popular.
Ell encara hi va, al casal, és voluntari.
Ella ja no té temps, utopia de l’empresari.
Pròxima estació: Poblenou.
El primer pis que van llogar.
Els esmorzars al bar.
El company de pis de Girona.
I després, les noies de l’Empordà.
Equivocar-se de carrera, sort inoportuna.
Pagar dues habitacions, utilitzar-ne una.
Pròxima estació Selva de Mar.
Les presses que hi havia per fer-se l’amor.
El desig de sortir del poble i conquerir el món.
Ser algú i fer alguna cosa important.
9 anys ja.
Respirar.
Pròxima estació: El Maresme, Fòrum.
Els somnis que acumulen pols.
Els silencis massa llargs.
Pròxima estació: Besòs Mar.
Mirades fixes al reflex de la finestra del davant.
Dues petjades del passat, assegudes mà amb mà.
- Laia...
- Sí?
- Ens estàs veient?
- Al vidre?
- Sí.
- Sí.
Pròxima estació: Besòs.
Sal.
Aigua.
Un petó mullat.
Un petó llarg.
Una mà tocant una galta.
Una mà tocant una altra mà.
- Gràcies.
- Gràcies.
Pròxima estació: La Pau.
Final de línia.
S’ha acabat.