Parades d'una vida
Ja havia perdut l'esperança de tornar-te a veure després de set dies quan de sobte, sento un plor de nadó al fons del vagó, a la mateixa parada. Era el teu plor.
Em canvio de seient per apropar-m'hi, però amb distància suficient, i veig com la teva mare et treu del cotxet per calmar-te.
El meu cor es va encongir i accelerar a l'hora. Eres tan bonic, tan rodonet i tan perfecte. El teu pare també t'acariciava el cap. Es veu un bon home. Sento que t'han posat Adrià. M'agrada, tot i que tu sempre seràs Artur.
Sona el senyal acústic i baixeu a Montbau. Potser et porten a l'hospital, ¿deus estar bé? Deu ser una revisió rutinària?
Espero pacient al banc de l'andana la teva tornada. Dues hores després, veig apropar-se els teus pares amb el cotxet, se'ls veu feliços i jo em quedo més tranquil·la. Pugeu al vagó i una vegada més et deixo anar.
Passen els dies, passen els mesos i sempre et trobo a la mateixa parada, Canyelles. Deus viure a prop.
T'has convertit en un nen simpàtic i mogut, no pares quiet al seient. Avui estaràs nerviós, és el primer dia d'escola, però tranquil, petit, tot anirà bé. Aquesta vegada baixeu a Mundet i com sempre t'espero a l'andana.
Tornes aviat, és la primera setmana d'adaptació i no has trigat gaire. Estàs feliç i li expliques a la teva mare tot el que has fet. Em sembla que l'escola t'encantarà.
Passen els dies, passen els mesos... passen els anys i no puc sentir-me més orgullosa de tu. Vas cada dia content a classe, a vegades amb la mare, altres amb el pare i ja alguns dies amb els teus amics. Em fa una mica de por, però és evident que t'has fet gran. T'estàs convertint en un homenet molt responsable.
La vida no s'atura per cap dels dos i no deixes de sorprendre'm. Ets increïble, tot i haver repetit un curs has acabat el batxillerat i has tret la nota que volies a selectivitat.
Tan nerviós que estaves a l'anada i tan feliç que vas tornar fent bromes amb els teus companys.
La parada va canviar i tu també. Zona universitària t'esperava.
Cinc anys després arriba el dia de la teva graduació. Desbordes felicitat, tu i els teus pares. Per no parlar dels teus avis, no caben als seients de tant orgull.
A Poble Sec us trobeu amb la teva noieta que també es gradua i els seus pares. Quina bonica parella feu, es veu que t'estima i et cuida molt. Esteu tots molt guapos. Reconec que se m'ha escapat alguna llàgrima.
Continuo veient passar metros com la teva vida, sempre a un segon pla.
Ja només vas a Canyelles a veure als pares, ara puges a Espanya i baixes a Lesseps. Tens el treball a prop.
Sento una satisfacció tan gran quan et veig. Tot el que la vida m'ha tret t'ho ha donat a tu. Tots els meus errors del passat tu els has transformat en esforç i bondat. He après tant de tu aquests anys...
Ja era conscient que no eres només tu el que t'havies fet gran. Però la realitat em va donar en tota la cara quan em vas cedir el seient i em vas parlar per primer cop.
-Segui, si us plau -em vas dir amb un somriure tendre.
T'ho vaig agrair tornant-te el somriure, no em sortia cap paraula de la boca, ni tan sols un gràcies. Em moria de ganes d'abraçar-te.
Si tant de bo pogués parlar-te... Et diria tantes coses...
Si tant de bo pogués confessar-te que, deixar-te en aquell vagó perquè els teus pares et trobessin, va ser el millor i el pitjor que he fet a la meva vida. El més covard i el més valent.
T'acompanyaré en la distància allà on la vida i els metros et portin fins al final dels meus dies.
T'estimo, fill.