EL BUS GALÀCTIC
Veig la lluna entre les tres xemeneies de Sant Adrià en una nit tranquil·la i clara. Són les onze de la nit i agafo l'últim autobús. El trajecte és llarg i el so llunyà d'una cançó m'ajuda a relaxar-me. El xofer, amb una cabellera que li arriba a l'espatlla i unes ulleres de cul de got, està disposat a començar. Soc l'únic passatger.
Primera parada. Se sent xivarri i comença a pujar gent. Crec que els conec. “Passeu, passeu”, diu el xofer. Entren Blancaneus i Polzet, després els tres porquets amb Snoopy. També Simbad i Alí Babà. Sembla insòlit, però estic d'allò més tranquil i expectant.
Arribem a la Rambla Prim i puja en Jaimito de la mà de Doña Urraca i de Carpanta, Frankenstein abraçat a l'home-llop seguits pel Comte Dràcula. També Tarzan i la mona Chita i Peter Pan. Abans d'arrancar, el Capità Trueno apareix damunt d'un patinet i obrim les portes per deixar pujar l'Ànec Donald, la Pepa Maca i en Superman.
El bus es converteix en una festa sorprenent, i inexplicablement, encara hi ha seients buits.
Quan arribem a la Meridiana, encara pugen més passatgers. Benvinguts, fa saber el conductor. Ara veig King Kong i Astèrix, Roberto Alcázar i Pedrín es fan un petó. En Patufet, Charlot i Obèlix van darrere. La família Ulises i en Pinotxo amb la Monyos. I a l'últim moment, apareixen Zipi i Zape i els Barrufets.
No sé. Tinc la sensació d'haver viscut aquesta situació, com un déjà-vu. Sé que a la pròxima parada pujaran més passatgers, però, estranyament, estic ansiós de saber qui són.
Correus a la dreta. Parada següent. Veig Mortadelo i Filemón, Tom i Jerry. Ara pugen Moby Dick i l'emperadriu Sissí, darrere van la Caputxeta Vermella i el Llop Ferotge, i el Caganer. Popeye porta als braços en Cocoliso.
Dins del bus, tot és màgic. Tot ple de perfums i colors. Voldria que la festa no tingués fi, però arribem al Paral·lel i la festa s'acaba.
El conductor em desperta i em diu que arribem al final de la línia. Miro al voltant buscant els altres, però ell em diu que ja no hi són. "Tan sols faltes tu", em diu.Li asseguro al conductor que demà pujaran Anacleto i Sir Tim O'teho “Sí, clar”, em diu el conductor. “I qualsevol nit sortirà el sol”.