La bonica parella del metro
A la bonica parella del metro
Com cada dia, són les 5 del matí i ja em desperto, just una hora abans que soni el despertador. Ja llesta per sortir.Vaig direcció al metro per sortir a l'Arc de Triomf i allà agafar el tren que em porta a la feina. Em dedico a observar.
M´agrada pensar en quina vida té cada persona del vagó i també penso en com va canviant la ciutadania de Barcelona, cada cop més cosmopolita. Quan vaig arribant a l´andana del Clot, just el metro se'n va. M'assec en el banc i observo. Un dia em vaig fixar en un noi que anava vestit diferent. Normalment en aquelles hores anem tots vestits còmodes o amb els equips de feina, però aquell noi anava diferent. Portava una gavardina clareta, sabates de vestir, el cabell ben retallat i unes ulleres que li feien un aire intel·lectual. Va pujar al mateix vagó que jo i no sé on anava, perquè jo vaig baixar abans. Els dies van passar i vaig tornar a coincidir amb aquell noi. I com soc jo, vaig pensar, què fa aquest noi aquí a aquestes hores? On deu treballar? On deu viure? Cap a on va?
Un dia, quan ja estava el metro a punt de tancar les portes, una noia molt guapa, de cabell dens i castany, molt ben vestida amb un conjunt de faldilla i jaqueta, va pujar al vagó. Va seure de seguida, respirava molt ràpidament intentant calmar-se, m'imagino que va arribar a l'andana i va pensar que perdia el metro, però no, hi va pujar. Va començar a mirar al seu voltant fins que els seus ulls es van parar, i el seu rostre va passar de mostrar preocupació a una sensació de felicitat i tranquil·litat que no vaig entendre en mirar-la. Què ha passat? Qué m'he perdut? Qui és ella? Avui no em preguntava on vivia, on treballava, etc, avui em preguntava: -A qui mira?
Vaig seguir la seva mirada i anava dirigida al noi de la gavardina.
Ja fa tres setmanes que ell i la noia coincideixen en el metro. Ell deu tenir uns 35 anys i ella uns 30. Semblen d´ un nivell social similar, però no puc saber gran cosa més, sols que ella l´altre dia portava una bossa amb el logotip de TV3. Deu treballar a la televisió? Per què mira tant el noi de la gavardina? El metro arriba, pugem i de sobte també puja la noia. Però, quina sorpresa! Sembla embarassada! No pot ser De qui? D´ell? Deu estar asada? Sí, la panxeta és d´embaràs, a més la noia és molt primeta i se li nota molt la forma de la panxa.
Ella es va posar al cantó del noi, com cada dia i així va seguir fins que va deixar de venir. Van anar passant els mesos i un dia, proper al Nadal, mirant la televisió apareixia una noticia de la mort d´un responsable de TV3 a causa d´un accident mentre practicava un esport nàutic. Vaig veure imatges del seu enterrament i de sobte vaig veure la noia del vagó. Què? És ella? Què hi fa aquí? Qui és? Vaig rebobinar per tornar a veure la notícia i poder aturar la imatge. Sí, era ella. Per això portava la bossa amb el logotip de TV3. Deu treballar-hi? Vaig pensar que no sabria mai més res sobre la relació que tenia aquella parella, fins que un dia, passejant pel meu estimat Calafell, pel passeig Marítim, vaig veure que s'apropava una parella amb un cotxet. Em va cridar l'atenció la manera de vestir, tan elegant, i en mirar-los vaig reconèixer les seves cares: eren el noi de la gavardina i la noia, amb un nen! Ara es veien molt propers, es feien petons i desprenien una felicitat que em recordava la que vivia amb ells en el nostre vagó del tren. Mai sabré la seva història real, però ara sé que els seus camins s´han unit.