El perfum de la vida
Encara agafo el bus, l'H10, com cada diumenge i et deixo la finestra que sé que tant t'agrada per enganxar el teu nassarró al vidre, i així, admirar amb els teus grans ulls infantils aquesta ciutat on tant hem viscut, com si no la coneguessis ja prou, Rosa.
I em dius:
-Per què no anem a mirar flors, Josep?
Sembla que t'agradi fer-me la guitza, saps que no suporto anar a comprar flors. Llavors, amb veu dolceta inclinés la cara cap a mi, i mirant-me tota juganera per sobre de les teves ulleres em dius:
- Va! I anirem a aquella pastisseria de davant de la parada on ens deixa el bus, a menjar aquells pastissets de crema que tant t'agraden.
– Ai, Rosa que n'és de dolça la primavera amb el teu perfum!
Em portes tota il·lusionada agafadeta del braç, assaborint la teva victòria. Com si no sabessis que em queixo deliberadament per tenir la meva golafreria setmanal.
Realment, a mi les plantes mai no m'han interessat, l'únic que volia era delitar-me veient la teva tendra silueta envoltada dels milers de colors de la natura. Em feia molt riure veure com obries la boca arronsant el nas i agafant-les ulleres, intentant llegir l'etiqueta dels testos, per després acabar demanant al dependent que et llegís la descripció d'aquella flor.
Acabada la volta, puntuals com un rellotge, agafàvem de nou l'H10 de tornada, carregats de testos i pastissets de crema, cap a casa. Mentre jo llegia el diari a la meva butaca menjant pastissets, gaudia del fil musical de la teva veu taral·larejant cançons de velles glòries -- ni que ens fessin falta més vells a part de nosaltres-- mentre buscaves l'espai perfecte per les teves noves adquisicions.
El bus continua venint a la seva hora i encara et deixo el seient de la finestra. Se'm fa un nus a la gola cada vegada que algú em demana permís per seure-hi. Baixo a la parada de la pastisseria i em compro els pastissets de crema. Jo crec que han canviat de fornera, perquè ja no els trobo tan bons. M'agrada passejar pels passadissos de la floristeria plens de plantes i a vegades em sembla veure la teva enyorada silueta entre les seves fulles. Dec semblar molt perdut, ja que no passa dia que no vingui algun vailet a demanar-me quina planta estic buscant.
- La flor que cerca el meu cor no la teniu pas!
Davant del silenci compromès, li acabo comprant una o dues que penso et podrien agradar. Però quan torno a casa, tot i que cada cop sembla més gran i buida, no sé trobar el lloc perfecte per a les noves adquisicions.
Ai Rosa, que fosca és la primavera sense el teu perfum!