El llarg trajecte del metro
Un dia més, un dia de la mateixa rutina.
Ana es desperta a la 7h30, s’aixeca, es dutxa, esmorza i agafa al metro a drassanes L3 per a anar a estudiar a la Facultat d’art. Aquest dia és diferent, no hi ha ningú al metro. El temps és molt lleig. És un dia plujós i tancat.
Ana està sola i es troba amb dues noies al metro, però no es coneixen. La primera noia, Alice, és una noia jove embarassada i l'altra noia, Antònia, porta ulleres amb llibres a la mà. I també hi ha Ana, que és una noia amb molt d’estil. Les tres noies tenen més o menys la mateixa edat.
Les tres noies no es miren a la cara, només estan pendents del mòbil fins que les llums del metro comencen a parpellejar i el metro es para i les tres comencen a mirar-se per aquest sentiment de por.
Alice s’ha posat molt nerviosa, i comença a tenir contraccions. Immediatament Ana i Antonia l’ajuden. Per sort, Antonia és estudiant de medicina i el pare de Ana ginecòleg, així que en té alguns coneixements.
L’estrès comença quan Alice trenca aigües. Ana truca al seu pare i es preparen per assistir al part. Amb molt de dolor de la mare, forçaa i ajuda de les dues noies, neix un nen molt guapo i es diu Victorio. Neix a la parada de metro de Maria Cristina i corren a l’hospital.
Ara l’Ana, l’Antònia l’Alice són grans amigues i madrines de Victorio.