El Corte Inglés
-Doctora García, ja està instal·lada la màquina, com em va demanar.
-T'ha vist algú?
-Crec que no, a més a més la línia tres del metro ja està tancada fins demà a les sis del matí. Quan hem arribat, no quedava ningú a la parada de Palau Reial, les reixes estaven posades i ha estat molt senzill enganyar els de seguretat: hem fet una trucada fent-nos passar per la central de TMB, explicant que els havien canviat el torn amb els del funicular i que havien de marxar amb l’últim metro cap a Drassanes. I ja està. S'ho han empassat sense preguntar.
-Perfecte.
Per fi ha arribat el gran dia, avui posaré a prova la meva feina dels últims deu anys. Tothom a la Politècnica em va tractar de boja llavors, quan vaig intentar publicar a la revista de la facultat d’enginyeria que havia descobert com alterar les lleis de la gravetat i la relativitat per a viatjar en el temps. Fins i tot el rector, un home de bon cor però curt de mires, preocupat, em va citar amb una psicòloga de la UB que em mirava com si fos una extraterrestre.
Avui els demostraré que s’equivocaven.
El funcionament és molt senzill: es col·loca la màquina alteradora del temps al motor del metro, es fa contacte i es trepitja l'accelerador, com més fort millor. I a la següent parada, a Maria Cristina, sortirem a la Barcelona dels anys…cinquanta? Amb aquest dispositiu electrònic es pot triar l’any al qual viatjarem. M’agraden els cinquanta… el jazz, el tango… crec que els cinquanta són un bon any per començar el nostre viatge.
Estic preparada. El meu becari de física, el Joan, m’ha ajudat a muntar-ho tot amb el seu amic el Pere, el becari de mecànica. El Joan sí que creu en el meu projecte. Ja fa anys que és amb mi al departament i m’ajuda a fer veure que vaig desistir del projecte màquina del temps de cara als altres. Simplement, simulem que continuem investigant els forats negres i aquestes bajanades que ningú no entén, quan en realitat, som molt més ambiciosos.
Bé, ha arribat el moment, marquem anys cinquanta, fem el contacte, accelerem, frenem. Baixem del metro, pugem les escales…
Encara és de nit, no hi ha ningú pel carrer, però confirmem, ho hem aconseguit: ni rastre d’El Corte Inglés.