L'Esfera del Drac
Aquell dia, sortint de casa, l’Àngels no tenia clar si anar en bus o en metro. Va entrar en aquest últim, ja que el tenia més aprop. A més a més, aquest transport sempre tenia màgia, era com anar a una gran història. Imaginar en qualsevol moment que s'accedia a un altre lloc, desconegut, ple de foscor, molta foscor, amb alguns llums i molts habitants de tota mena, amb molts colors per tot arreu.
Però només entrant al primer vagó, ja que sempre acostumava a ficar-se cap al mig per no anar amb tanta gent, va quedar-se sorpresa per un gran grup d’infants i enmig un ancià que els tenia bocabadats.
-Conta'ns una altra història, Mariel , aquella de la bella fada Taware i la malvada Strigis. Sí, sí aquesta, aquesta- van comentar tots alhora.
–D'acord, però em sembla que ja ho he explicat alguna altra vegada-va murmurar per a si el vell mag. Bé, llavors començaré comentant com Triger…
- Mariel, Mariel, jo he sentit parlar de Triger -va exclamar nerviós el petit follet.
–Ho sé, fill, ho sé, va lluitar contra les forces del mal.
– Però era un àngel o era un elf? -va tornar a la càrrega el follet.
–Ni una cosa ni l'altra, era un extraordinari drac amb una força, intel·ligència i saviesa fora del normal -va explicar el mag pacientment ,
- Sí, sí ,i Taware és de la meva família- va deixar anar una petita fada entusiasmada per la història.
Triger posseïa grans poders màgics. Mariel recordava, amb melancolia, aquells remots temps on en el pergamí secret hi havia la clau sobre el Gran Drac, i el protagonisme que va tenir ell en aquella història. Es podia veure el Drac de tres caps. El seu aspecte era el d'un rèptil amb els ulls color gris i dents molt esmolades, sostenint en les seves verdes i escatades urpes la gran esfera sagrada, resposta al gran tresor, mai vist per ull humà o animal, una fortuna guardada amb recel per aquest gran drac. Triger, com així li deien, posseïa tres caps de diferents colors. Un hipnotitzava l'ésser que se li posés davant i li mirés als ulls fixament. Un altre tirava grans i llargues flamarades de foc, i l'últim escopia un líquid verinós, l'àcid del qual corroïa la carn en pocs segons.
- Però viu encara el mag Mariel?-va preguntar un nan, fascinat per la descripció del Gran Drac.
-Si em deixes seguir el relat ho podràs esbrinar per tu mateix-va respondre el mag afectuosament.
El drac, entre les roques de la mar, mirava al lluny l'horitzó, els núvols s'anaven acumulant amb la foscor que portaria les tempestes del vesprejar, aviat tot canviaria com mai abans s'havia vist. Els seus poderosos poders màgics es preveien menors que antany, on va ser un dels protagonistes.
-Aquest gran drac vivia en una zona seca i pedregosa situada en una petita illa, lluny de qualsevol ànima viva. Era un lloc on sempre regnaven les ombres, per tant, era difícil endevinar quan era de dia. Existien també deus on l'aigua naixia bullint impetuosament, desprenent per l'ambient unes olors que feien difícil el respirar. Per tot això se'l coneixia a l'illa com, Inosphitus, “aquella a la qual ningú gosa anar”. Però, existien embruixadors de gran saviesa, de la Dinastia dels Megalania, els primers de la gran saga de grans dracs, capaços de comunicar-se amb el poderós drac amb finalitats de bona voluntat per a ells i per als altres pobles.