Els trajectes més importants de la meva vida
S’obren les portes del metro. Baixo a poc a poc i esquivo les persones que esperen per a pujar mentre escolto The Smiths. El seu disc em recorda a la meva infància, i quan arribo a casa decideixo agafar el meu diari personal. M’agrada escriure cada nit, però avui he decidit llegir i recordar.
01/06/2004
El meu avi s’agafa a la barra i m’agafa la mà. Tens ganes de veure-la? Em pregunta. Ens queden dues parades per arribar a l’hospital, on la meva germana està a punt de néixer. Els meus peus ballen de felicitat i d’impaciència mentre l’avi m’observa i riu.
19/07/2010
El metro va prou buit. Tota la família anem carregats amb les motxilles de camí cap a l’aeroport. És el meu primer viatge amb avió i fa hores que estic amb els pèls de punta.
28/05/2014
Els del grup de teatre ocupem el vagó sencer del metro. Nervis a flor de pell. Pujar per primer cop a un escenari davant de més de mil persones no és gens fàcil. Només vull que la mare i el pare se sentin orgullosos de mi.
28/09/2019
A partir d’avui, hauré de començar a agafar el metro cada dia. S’obren les portes i miro al meu voltant. Veig dues noies joves i m’imagino que podrien ser les meves noves companyes de carrera. Una d’elles porta uns pantalons de quadres preciosos. Segur que ens fem amigues.
23/01/2020
Mans tremoloses. El cor a mil per hora. Ulls plorosos. El meu avi s'ha mort i en dues parades baixo a Marina per anar al tanatori a veure’l per últim cop. El cos em pesa i m’arrepenjo a una de les portes del metro amb la mirada perduda, sense pensar en res més que en ell.
13/03/2020
L’Anna i jo ens asseiem al metro. Ella porta els pantalons de quadres que tant m’agraden. Estem de camí cap a casa quan rebem un correu: “Les classes universitàries es cancel·len durant dues setmanes”. L’eufòria ens recorre pel cos i comencem a planejar sortides, sense saber que l’endemà se’ns privaria de la llibertat.
23/08/2021
Encara no m’ho crec. Estic a tres parades de metro, dos vols i un trajecte amb taxi de canviar la meva vida completament. M’espera Boston i jo no m’hi puc esperar més. Poder estudiar allà és un somni.
08/07/2023
Sembla mentida que ja hagin passat quatre anys i aquest sigui l’últim cop que faci aquest recorregut amb el metro. A l’Anna se li escapa alguna llàgrima i li eixugo amb el dit. Arribem a Glòries i baixem. Tothom vesteix elegant. Llancem el barret. Una barreja de nostàlgia, angoixa i orgull protagonitza l’instant.
Llegir el diari m’ha fet adonar-me que, fins ara, els minuts previs als moments més importants de la meva vida els he viscut al metro. Cada trajecte és un record; una història que mai mor ni morirà, com tots els relats curts que em queden per viure en moviment.