Barcelona sempre la durem al cor

Luca

Sento com m’agafes ben fort la mà, mentre descobreixes el món des de la teva petita mirada.


- Mamà, com és de gran Barcelona? - em preguntes mentre contemples, fascinat, la Sagrada Família- És tan gran com ella? 


Et miro i em somrius, esperant atent la meva resposta.


-Uiii! Molt més gran que la Sagrada Família, petit. Vols que t’ensenyi com n’és de bonica? Si t’ho sembla aquesta meravellosa obra de Gaudí, junts podem descobrir altres tresors de la ciutat.


-De veritat, mamà? M’encantaria! -em respons emocionat. 


-Anem a descobrir-ho!


Ens dirigim cap a la parada més propera del Barcelona Bus Turístic.


-Mamà, la senyora conductora segur que ens portarà a conèixer-ho tot, oi?


Escoltant les teves paraules, a totes dues se’ns dibuixa un somriure.


-És clar, jo us acompanyaré. A la teva mamà i a tu, i també a tots els altres passatgers. Et sumes a l’aventura? Endavant, pirata!


- Quina emoció, mamà! Comença l’aventura! Anem a dalt, així ho veiem tot!


Pugem al pis de dalt, a primera fila, per tenir la millor vista, com m’has demanat. Escollim la ruta est, “la verda”, com l’anomenes tu. El verd és el teu color preferit. No puc deixar de mirar-te, de veure els teus ulls ben oberts com observes el mar, el Port… Em demanes baixar a la Catedral, on junts ens inventem històries que deuen haver succeït aquí dins. Passem per plaça Catalunya, baixem a Casa Batlló i a la Pedrera.


-Mamà, aquí deuen anar en bicicleta per dins de casa, deu ser molt gran, més gran que la Sagrada Família! 


Passem pel Parc Güell, on et prometo que hi tornarem un dia. Enlluernat pels colors, crides ben fort dient que vols ser arquitecte, com Gaudí! Abans de tornar al punt de partida, passem per l’Hospital de Sant Pau, on decideixes que voldràs ser metge, o infermer, “o el que sigui, però que vols ajudar a les persones”. Mentre et miro, penso en la sensibilitat tan bonica que tens. 


- Mamà, Barcelona és una ciutat preciosa. Podrem repetir més vegades aquesta aventura? Ens falta la vermella! Quan sigui gran vull viure a tots els llocs que hem visitat, podré?


M’enlluerna i m'amoroseix la passió que transmeten les teves paraules. Et miro, et somric mentre t’acaricio la carona. Quan siguis gran, haurem viscut aquesta aventura totes les vegades que desitgis. Quan siguis gran, el teu cor escollirà on vol viure. Sigui on sigui, l’important és que siguis feliç. Barcelona sempre serà la teva ciutat, la nostra ciutat. Barcelona sempre la durem al cor.


T’estàs adormint, t’agafo en braços i et dibuixo un cor amb el dit, a sobre del teu pit. Bona nit, pirata petit.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!