L'Ombra al País del Sud
La calor era insuportable i la sequera semblava mai no acabar al País del Sud. De manera que els Polítics Mandrosos van decidir cridar el Savi-més-Savi del País del Nord per trobar-hi una solució.
En sortir de la interminable reunió del migdia, el Savi-més-Savi va caminar cap a la parada de Jaume I per anar a la convenció de la tarda, suant com un porc, quan, tot d’una, la seva ombra va escapar corrents escales avall i no va parar fins que va entrar al vagó del metro. Hi va seure còmodament. L’aire condicionat era reconfortant. Segons després, va entrar el Savi-més-Savi esbufegant i se li va asseure davant. El metro va arrencar.
Què fas, coi d’ombra? Tu has d’anar enganxada a mi, va dir el savi. Però l’ombra va riure i riure i riure. Tu no veus com he crescut? Al país del Nord no soc tan bufona, però mira com llueixo al país del Sud! He d’aprofitar la meva oportunitat. El Savi-més-Savi no podia parar de suar. Semblava que l’aire del metro no li fes cap mena d’efecte. Es va veure reflectit al vidre per un moment i va quedar horroritzat. Havia perdut volum! Ara era prim i escanyolit.
L’ombra, en canvi, anava guanyant pes, de manera que la rialla es feia també cada cop més ampla i poderosa. El Savi-més-Savi va suplicar a l’ombra que aturés aquella bogeria. Però l’ombra, en lloc d’això, li va exigir que li passés la seva roba. A partir d’ara, el va amenaçar, tu no et separaràs de mi.
Van baixar a Passeig de Gràcia per anar a la convenció. Allà, els Polítics Mandrosos van rebre l’Ombra amb tots els honors, mentre que el Savi-més-Savi va quedar reduït al paper d’ombra bufona del País del Sud.
I la solució a la calor i sequera extremes?, us preguntareu. No la van trobar, però el que sí que us podem assegurar és que el sopar va ser d’allò més deliciós.