La festa
Cada matí m’aixeco a les 8 hores, començant el dia amb una bona tassa de cafè, acompanyat d'una pasta de cabell d’àngel.
Algunes vegades canviava per un croissant i unes palmeretes molt petitones que eren molt bones, anava a la cafeteria que tenia davant del meu apartament, que havia comprat feia poquet. Era bastant ampli, tenia bones vistes a la muntanya i un bosc grandiós, ple de tota mena d'arbres.
Normalment, mentre prenc el cafè, sempre miro per la finestra, com els ocells canten i volen, van amunt i avall, que d'alguna manera et fan sentir lliure i et desperten amb alegria. Després d'aquest cafetó, baixo, miro la bústia per si hi ha alguna carta, a continuació vaig camí a la parada de l'autobús, concretament la línia 59, que em porta a prop de l'estació de França, allà quedo amb un company, per anar junts fins al Passeig Sant Joan i aprofitem per fer una passejada, així poden parlar tranquil·lament, xerrem de qualsevol tema, som amics des de la infància. Sempre havíem elegit el mateix camí a seguir, en temes de feina, de gustos, de hobbies etc., tenim moltes coses en comú.
Després d'esperar setmanes, mesos, dies, per fi havia arribat aquell dia. Aquell dijous, de camí a la feina, no paraven de parlar, de la festa que havíem organitzat tots dos plegats per al cap de setmana, concretament el dissabte. Estaven com bojos d'alegria perquè arribes aquell fabulós dia, havia de sortir tot perfecte, ens coneixíem de molts anys, era una celebració de la nostra amistat, havíem convidat a altres amics, més o menys serien unes quaranta persones.
Quina casualitat! Tots dos van tenir la mateixa idea, la van plasmar al mateix moment, estaven compenetrats, era una passada! Vàrem decidir parlar amb l'empresa dels autobusos de Barcelona, els TMB, per si ens podien deixar un vehicle, d'aquests que són articulats, per poder fer una festa mòbil, així poder també gaudir de la ciutat de Barcelona, així que ens van posar en marxa, vàrem enviar una carta a la companyia dels busos, per demanar aquest favor, vàrem esperar uns dies i ens van respondre afirmativament, va ser una sorpresa, van dir que no hi havia cap problema, que ens posaven a disposició un conductor per aquell dia tan especial per nosaltres, van comentar que com a companyia sempre volien ajudar als ciutadans. Tot seguit vàrem anar a comprar provisions, begudes, cosetes per picar, llums de discoteques, serpentines, objectes de decoració, etc. volíem que tot anés a la perfecció. Eren les nou del matí d'aquell gran dia esperat, vaig agafar el metro, la línia 1, per trobar-me amb el meu amic, quan vaig arribar, el vaig saludar amb la mà i vàrem dirigir-nos fins al lloc per anar a buscar el vehicle i poder preparar-ho tot abans que arribés tota la colla. Ens havia quedat molt maco, el vàrem adornar tot sencer, semblava que entraves en una altra dimensió. Ara tocava esperar que arribessin els convidats. Encara quedaven dues hores, estaven acabant de posar la música i les llums que envoltaven tota la part interior del bus. Van parlar amb el conductor, agraint el que feia i li van comentar que es podia animar a venir a la festa. Per fi ja era l'hora, començaven a arribar els nostres amics, estaven emocionats i molt contents d'estar en aquell esdeveniment, tots gaudint i aquell dia va ser fabulós, tots es quedaven sorpresos de que la nostra amistat fos de tants anys i tan forta.
No oblidarem mai aquell dia tan especial.