Vagó a vagó
Vagó a vagó, l’amargor de veure passar la vida per davant dels meus ulls.
Asseguda a la línia blava pensant que mai no et vaig importar.
Pot ser estic sent exagerada, però em consumeix la ràbia.
El que semblava infinit, com qualsevol línia de metro es va acabar.
Tinc ganes de cridar, de desaparèixer, de fer pols tots els records.
Vull sortir-me'n d’aquesta, ser forta.
Vull agafar-me a la vida.
Vull tornar a ser jo.
Vull ser.
Però les parades d’aquesta línia només fan que recordar-me a tu.
Trobar-nos després del confinament en una terrassa per Entença.
Saltar-nos el toc de queda per sortir per Diagonal.
Ensenyar-te per primer cop l’interior de la Sagrada Família.
I passejar per Maragall.