La tercera via
Després de validar el seu tiquet a l’estació de metro de l’L1 a Plaça Espanya, es va preguntar si el tradicional missatge de "Bon Viatge" del torn no havia adquirit aquell cop un caire més cínic de l’habitual. Sense trobar una resposta, i a uns pocs passos dels esglaons que el portarien fins a l’andana, es va submergir de nou en el torrent de pensaments accelerats dels quals no podia desempallegar-se des de feia setmanes.
L’activitat frenètica del seu cervell es va estendre pel seu cos: podia sentir el batec frenètic del cor, la tremolor de les cames i la suor de les mans. Aferrat a la barana per tal de mantenir l’equilibri, va començar a baixar els esglaons d’un en un, lentament, tot intentant compensar el desassossec intern. L’observació dels passatgers que pujaven per les escales mecàniques no el va pas reconfortar; ben al contrari, tot plegat va amplificar la seva sensació d’alienació. Semblava com si tothom visqués en una altra realitat, molt allunyada de la seva, dominada pel neguit d’haver de prendre la decisió més transcendental de la seva vida.
> Proper tren 3:23
A la fi va arribar a l’andana. Quedaven poc més de 3 minuts pel proper tren, i estava convençut que havia de ser aquell tren. No era el primer cop que caminava per l’andana amb la mateixa intenció que aquell dia, però mai no havia reunit prou valor per a dur-la a terme. A tot estirar, s’hi estava aturat durant una bona estona fins que, frustrat, marxava de l’estació. En aquella ocasió, però, va dirigir-se tot decidit a la part central de l’andana, just davant de l’arc que separa les dues vies de metro de la ja desapareguda tercera via, que es va fer servir durant l’Exposició Universal del 1929 per facilitar la circulació de trens llançadora fins al centre de la ciutat.
> Proper tren 2:08
Ningú no sospitava que es trobava en una situació límit. Ni tan sols la seva parella, amb qui sovint es lamentava per no poder albirar un futur il·lusionant. Malgrat entendre’l i, en bona mesura, compartir els seus anhels i esperances, ella mai no va imaginar que fos capaç de prendre una decisió semblant. Tots dos se sentien tan còmodes en la quotidianitat i la resignació que el sol fet de concebre una alternativa els intimidava, negant-se així una petita finestra que els permetés allunyar-se de la mediocritat que els envoltava.
> Proper tren 0:56
Quan només restaven uns pocs segons per endinsar-se en un desenllaç incert, una fiblada a l’estómac li va generar un últim dubte, una última oportunitat per escapar d’aquell túnel i continuar alimentant el monstre de la seva estable i, tanmateix, monòtona existència. Però no es va fer enrere. No trobaria millor forma de trencar amb tot el que l’envoltava.
> Proper tren: ENTRA
Va acostar-se a la vora de l’andana mentre el soroll i els llums anunciaven l’entrada del comboi a l’estació. En aquell moment va mirar fixament la conductora, amb la mateixa complaença que quan es van conèixer feia més de 4 anys. Ràpidament va fer un pas enrere i va assenyalar amb el dit índex la pantalla ubicada al pont metàl·lic que uneix totes dues andanes.
Allà va aparèixer la imatge d’un avió sobrevolant l’oceà i un breu missatge: “Marxem ben lluny d’aquí”. L’espectacularitat de l’acció només era comparable a la seva honestedat. Així ho va entendre ella mentre accionava el fre d’emergència per poder llegir el text de la pantalla. Irònicament, van haver d’esperar que el tren s’aturés completament per començar a recórrer junts aquella nova tercera via.