Tot fent camí sobre rodes
Era un matí de dissabte del mes de Maig, amb un sol ben radiant. Jo volia fer quelcom diferent aquell dia i vaig decidir al Bus Turístic de Barcelona, per a ser turista de la meva propia ciutat, sempre m'ha encandilat quan a peu l'he visitat, té tants llocs emblemàtics i impresionants, que deixen empremta a la ment i al cor de qui ho admira per tenir un inmens valor: parcs, edificis, carrers, museus, quin goig i quin esplendor aprendre de tot lloc.
Molt feliç vaig sortir de casa, ja somiant de pujar a dalt del bus turístic i recórrer la ciutat mirant a banda i banda i també al davant, perquè la bellesa ens atrau perquè la mirem i perquè vàries curiositats a la vegada ens preguntem,. Que bonic que és això, diem, i després qui ho va construir, quins recursos i materials tenien llavors per a portar-ho a terme, com algú en el seu cap podia crear aquella obra d'art, havia de ser un geni, algú que primer ho visualitza al seu cap, on ja ho ha construït ,o ja ho ha planejat, qui després ho plasma en paper, amb plànols i altres eines, i que es tanca en el seu propi món perquè allò ho pugui després admirar tot el món.
Des de dalt, amb un cel ben lluent, d'un blau ben clar, el bus pels carrers de Barcelona va començar a avançar, el cabell onejant al vent, el sol fent-ho lluir tot, els qui estàvem allà asseguts en els nostre seients, teníem un panorama de pel.lícula, un marc únic i espectacular, només desitjàvem endinsar-nos plenament en el seu argument amb el Bus Turistic Tour i gaudint en tot moment.
La Sagrada Família, quanta bellesa, primer les seves meravelloses torres admirem, de diferents temps. Primer l'època del seu creador, Gaudí, un artista tan centrat en la seva obra, que no podia deixar de pensar en ella en cap moment, tant, que un dia quan va sortir al carrer, un tramvia el va atropellar, però les joies d'un inmens valor han de continuar, sempre segueixen endavant, i ara quan la mirem, dos estils veiem, molt diferents, però que mai deixaràn ningú indiferent.
Conèixer és estimar, quina gran veritat i quina sort tenir un vehicle que ens hi pugui acostar. Unes persones ho guardarem al cor i d'altres als seus objectius i quan tornin al seu país, allà sempre ho recordaran, quan vegin que bé que ho varen passar, passejant pels preciosos parcs, com el Parc Güell, una altra joia que arreu també estarà, perquè tot turista la fotografiarà a la vegada que l'admirarà.
I moltíssims altres llocs, con la Catedral, el barri Gòtic, n'hi hauria per escriure un llibre, porto Barcelona al cor i amb un somriure ara des d'aquesta preciosa panoràmica ho miro, sobre rodes, tot.
M'encanten també les explicacions que ens van donant, la descripció, tota informació ens crea una expectació, el voler saber més i més, perquè sobretot ens enriquim interiorment.
La ruta blava, la ruta vermella, espectaculars totes elles.
Passejar per la Rambla, relaxar la vista mirant al mar a la platja de la Barceloneta, recórrer el mercat de la Boqueria., bonica ruta gastronòmica-artística i, és clar, la visita al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.
Un altre dia, un altre bus agafaré, o amb el metro a una altra part de la ciutat aniré: la Plaça Espanya, Montjuïc i al funicular pujaré i Barcelona a vista d'ocell veuré, amb poca cosa es pot ser feliç a tocar del cel o deixant empremta allà a on anem: la vida no s’entreté en comptar els passos que fas, sinó les petjades que deixes.
Endavant, tot fent via o sobre rodes i gaudint de tot amb alegria.