L’HOME SENSE BOCA
I jo també vaig acabar a la parada de la Riera Blanca, com tants altres. Era el 4 de febrer de 2010 i recordo que tenia calor. Estava confós i volia tornar a casa, com tots. Recordo que ara em sentia lleuger com un gos d' atura. Em passava el temps ensumant el terreny per si m’era familiar, però no, mai havia trepitjat aquell indret.
Em sentia perdut però vaig decidir asseure’m a esperar el metro. Preguntaria al conductor com arribar allà on m’acariciaven el pit i em donaven ensaladilla russa, segur que em portaria a casa. Estava nu com tots, així que no em sentia ni més ric ni més pobre.
En la foscor de l’estació no semblava ni més gras ni més prim, tots érem iguals. Tanmateix els ulls dels altres s’em clavaven i sentia ofec, això sí que em resultava familiar.
Si tots érem iguals, per què em miraven amb tanta curiositat? No tenia ni fred ni calor, ni set ni gana. Tenia els ulls clavats al túnel. A l’andana hi havia molta gent, ningú parlava, tots tenien la mirada trista i cansada.
Havent perdut la noció del temps, vaig decidir endinsar-me al túnel. Al fons, vaig veure una llum que venia i s’aturava. Tothom estava immòbil menys jo, em vaig dirigir a la llum per preguntar-li no res, perquè en mirar-me a la finestra, vaig adonar-me que no tenia boca.
L’home no podia escoltar-me, a ell li faltaven les orelles, llavors vaig voler pujar al vagó però em vaig esmunyir entre l’andana i les portes. I en arrencar el metro, jo ja era pols, i em vaig aferrar al vagó per poder marxar, buscant allò que em resultés quotidià.
De sobte, vaig arribar a la parada de Pompeu Fabra i vaig volar lliurement en una ràfega de vent calent, per la frenada del metro, i em vaig evaporar en el cel de Badalona.
El cel era blau-gris com un dia vaig tenir els ulls i vaig seguir una noia d’olor coneguda. Ella menja sovint ensaladilla russa. Sempre que vull l’observo sense que em vegi, perquè soc pols i li parlo sense boca, però m’escolta i em nota a prop, perquè així li ho faig saber, i em dedica aquest relat perquè ara és febrer.