Arribo tard
La Rita espera el metro a l’andana de Bac de Roda. Avui amb una mica més de nervis, ja que va a una entrevista de feina. Fa més de tres anys que la fàbrica va tancar i no s’ha pogut col·locar enlloc. S’ho mira amb recel, però. Ha anat a moltes entrevistes i a totes li han vingut a dir el mateix, que és massa gran. Alguns tenen més tacte i li diuen que han trobat algú altre més ben preparat, o que al final no els cal ningú perquè han fet una reestructuració a l’empresa.
Carai, no se'n sent pas, de gran! Només té 50 anys. Té energia i ànims per treballar. Ara ja té la canalla gran i es vídua, i no té càrregues familiars. Això hauria de ser un avantatge, oi?
No li fa por començar de nou, i és espavilada. S’ha format durant aquest temps que no ha estat treballant, ha fet cursos d'administració d'empreses, d'anglès i fins i tot un d'Excel per a experts.
També s’ha tret el carnet d’autobús. I encara que s’hi va matricular sense cap mena d’esperança, mira per on, és per aquesta feina que li han trucat, avui té una entrevista a TMB. Té el cor encongit, no pot fallar, necessita la feina. S’ha arreglat, però no gaire. No sap quina aparença ha de tenir una conductora d’autobús, les que ha vist sempre van amb l’uniforme.
Fa dies que assaja al mirall el somriure que ha de fer per rebre als passatgers. «Bon dia, senyor, el tiquet, si us plau?» «Que tingui un bon dia» «Pot seure al primer seient que trobi, gràcies».
Quina il·lusió! Quina feina més alegre! I quanta responsabilitat!
Aquesta vegada, a més, té un pressentiment, aquest any fa 50 anys que es va inaugurar el telefèric de Montjuic. Els mateixos anys que farà ella el 22 de juliol. Això ha de ser un bon senyal.
Atura els seus pensaments de sobte. Detecta una incoherència. Anirà a una entrevista de feina de conductora d’autobús amb metro? Si tothom fes el mateix que ella, no hi hauria autobusos i per tant, no caldrien conductores d’autobús, i ella no tindria feina.
Amb un gir de talons, surt de l’andana i enfila les escales cap al carrer. On deu ser la parada del bus? Sempre ha utilitzat el metro per moure's per Barcelona, però ara se sent com una traïdora fent-lo servir.
A més, el viatge es fa més bonic amb autobús, veus els carrers de Barcelona, les grans avingudes plenes de gent alegre com passeja el gos, els ocells piulant, els arbres florits a la primavera i la quitxalla saltant i jugant.
Veu la parada un centenar de metres més enllà. Vaja, no hi ha seients i està roinejant. En Molina no va pas dir que plouria i ha deixat el paraigua a casa. S’amaga en un portal.
Ja fa mitja horeta que s’espera. No ha passat cap autobús. Es nota el cor, s’està posant nerviosa. Encara és a temps de tornar a l’andana i agafar el metro, però no, ella té uns principis, ha d’anar-hi amb autobús. No pot trigar.
Deu minuts més, i comença a frisar. Encara farà tard a l’entrevista.
I si agafa el metro? De fet, és més pràctic, cada tres minuts en passa un, quedes a cobert quan plou i les fulles dels arbres no et cauen a sobre quan fa vent. Ni se't caguen els ocells a l'espatlla, ecs. I a les andanes sempre hi ha algun seient per esperar. No hi ha animals que cridin ni et bavegin les sabates, ni nens que t’empastifin el vestit amb els dits llardosos de caramel. A més, va més de pressa i és molt més segur, on vas a parar!
Decidida se’n torna a l’andana, i agafa el metro. Mira el trajecte que ha de fer fins arribar a les oficines de TMB. Caram, si que hi té tros. Resulta que ha de fer una part del camí amb autobús.