Errada afortunada
Són les cinc de la matinada i com cada dia, Joan espera que s’obri la reixa d’accés a l’estació de “Sagrera”. Ell sempre agafa el primer tren per anar a “Hospital de Bellvitge” on treballa com a infermer.
Al cap de 7 minuts agafa el primer vagó i seu al costat de la porta. Està sol però no li preocupa gens ni mica! Mira el seu mòbil per no pensar en res ja que el seu recorregut és força llarg. De tant en tant, pugen i baixen persones que, com ell, van a treballar i d’altres més joves que tornen a casa seva després d’una nit de xerinola.
El comboi s’atura a “Universitat” on entra una noia solitària fent tombs d’una banda a l’altra del vagó fins que s’atura davant d’ell i tot d’una cau a terra vomitant.
La noia resta “feta pols” i comença a tenir fortes convulsions. Joan no és el primer cop que veu en directe aquest lamentable espectacle de la gent que no sap beure amb moderació.
No obstant, en aquest cas hi ha quelcom de diferent i té l’estranya sensació d'haver vist aquesta cara en un altre lloc. Tot d’una ho té clar i reconeix la filla d’una veïna del seu replà d’escala. Sembla mentida com és de petit el món, pensa en Joan aixecant-se ràpidament. Com a infermer amb molts anys d’ofici no perd els nervis i sap el que ha de fer. Després de copsar amb un ràpid cop d’ull el llastimós estat en què es troba la noia, opta per polsar un botó al seu mòbil i trucar a un dels metges de guàrdia de l´Hospital de Bellvitge.
-Bon dia Carles, soc en Joan i et truco per dir-te que estic a l’estació de “Torrassa” amb una noia que penso que és gairebé a les portes d’un coma etílic!
-Estic sol al vagó fent-li un massatge cardíac, ja que el seu pols es molt dèbil! --Crec que el més ràpid es fer arribar una llitera a l’andana i entrar-la directament a Urgències!
-Només manquen sis parades!
-Et deixo, que vaig a trucar a la seva mare! Per sort, la noia no tenia activat el bloqueig del seu mòbil i va poder localitzar el telèfon que cercava.
Mentre esperava que la Mariona, la mare de la Berta despengés el telèfon, el comboi feia la seva entrada a “Hospital de Bellvitge”. Es varen obrir les portes i tot d’una van entrar dos companys de feina. Sense creuar més que un ”Hola Joan”, van recollir la noia del terra amb la llitera portàtil i se la varen endur en un tres i no res a Urgències.
-Qui coi truca a aquestes hores! -va dir na Mariona mig adormida, amb una veu aspra i cridanera.
-Soc el teu veí Joan i ja cal que vinguis corrents a l’hospital de Bellvitge perquè la teva filla ha pujat a “Universitat” després d’haver begut més del compte!
-No perdem el temps amb més explicacions!
-T’espero a Urgències!
Al cap de mitja hora i amb el pijama sota l’abric Mariona entra corrents a Urgències després de baixar d’un taxi.
-La teva filla ha tingut molta sort de trobar-se en Joan per haver equivocat el sentit del metro en tornar a casa! Sens dubte, això li ha salvat la vida! Si arriba a prendre el comboi correcte direcció “Fondo” en lloc “Hospital de Bellvitge”, de ben segur que no haguérem pogut fer res! -va dir en Carles, el metge que havia atès la noia.
-Quan es recuperi, li pots dir a la teva filla que avui li ha tocat la loteria i que a partir d’ara deixi de fer el ximplet quan surti de farra! Ja està estable i pots passar a veure-la. En Joan t’acompanyarà al seu box de l’UCI!
Ja fa 10 anys d’aquesta història i Berta avui treballa a Bellvitge. Ara entra a Urgències per fer d’anestesista a la propera operació.