La jubilació
- Bé, jubilat jubilat no encara, si no tinc ni els 60. Només que no caldrà que matini per anar a treballar, ja no m’hi volen.
- I tant que sí, i encara més quan tingui la Targeta Rosa. L’altre dia va arribar-me la documentació per omplir i començar a sol·licitar-la, que ja la pugui tenir en fer els 60! Tantes coses en tan poc temps, em costaran d’assimilar…
- I què tal? Com prova la nova vida? Ja tens la Targeta Rosa que esperaves?
- Doncs ja me’n presentaràs algun, d’aquests autors. Entre que no tinc massa temps per a… NO, EL QUE NO TINC ÉS GOTA DE TEMPS PER A RES! Quina ràbia! Sempre corrent amunt i avall.
- Ets un bandido! No em facis més dentetes que a mi encara em falta força temps per a la jubilació. No tindré pas tanta sort com tu!
- Espatllar-se? Per què s’ha d’espatllar? Ja estàs on volies, oi? Doncs a gaudir-ho!
- No pateixis, ja veuràs com tot anirà bé!
- Hola, Francesca! Quines ganes de xerrar amb tu!
- Si, això suposo que sí, encara no hi he anat.
- No, no és per això. Divendres, després de veure’ns, anava a agafar el metro i em va fallar la cama, la dolenta, i vaig caure. Sort que només van ser tres graons, però resulta que em vaig trencar el turmell i aquí estic, sense poder-me moure ni mica i esperant que m’operin.
- Però estigues tranquil·la, abans vaig tenir temps d’anar a la biblioteca i vaig carregar uns quants llibres que penso que t’agradaran. I ara tindré força temps per poder-los llegir jo també!