Tu
<
Soc la Mireia, tu no em coneixes, i de fet jo a tu tampoc.
La primera vegada que et vaig veure tenia 10 anys, jo duia unes sabates de color vermell, i tu unes sabates marrons, érem a l’andana de Passeig de Gràcia un divendres a la tarda.
A mi, el meu pare em renyava per haver trencat la bata per enèsima vegada, tu i la teva mare parlàveu acaloradament sobre un entrepà que t’havies deixat a la taula de la cuina.
Les nostres mirades es van creuar, sé que sona massa dolç, romàntic, però és cert. Ens vam entendre, d’aquella manera com ho fan els nens, sense parlar.
Des de llavors t’he buscat cada matí. Em despertava només per veure’t. Arribava d’hora a la parada i deixava passar un metro només per estar amb tu. Recordo quan vas arribar amb la cama embenada, em vaig aixecar per deixar-te seure, i vam començar a parlar. Em posava vermella quan tu em miraves als ulls.
Des de llavors ens saludem, com qui saluda un company de feina, algú que es dona per fet que l'endemà serà allà. Els silencis no són incòmodes, i tot i que en algun punt de la conversa tots dos agafem el telèfon, fent veure que escrivíem alguna cosa, en realitat ens estem observant. Tu em mires a través del vidre, que amb la foscor del túnel es torna un mirall, i somrius.
Ara, però, ja hem crescut, aquest és l’últim viatge que faré en metro cap a l’escola, l’any vinent agafaré una altra línia per arribar a Zona Universitària. Els nostres horaris seran diferents, no sé què faràs tu, però estaria bé seguir coincidint.
Suposo que només volia que sabessis el que has significat per mi, tot i que segurament tot aixiò han estat imaginacions meves.
Gràcies, Mateu.
PD: Crec que et dec una explicació. He trobat el teu instagram, sé que et dius Mateu i que fas Bàsquet al Club de la Ciutadella, i no ha fet falta res més per trobar el teu perfil entre els seguidors.
Estic allargant-me, el dit em tremola, encara no se si reuniré el valor per enviar-ho.>>
Enviat fa 3min.
Vist.
T’observo des de que ho he enviat.
El teu mòbil ha fet: clink!
Ha espantat un home mig adormit que estava assegut davant teu.
Somrius.
Acabes i mires al teu voltant fins que em trobes.
Envermelleixo.
Véns cap a mi.
—Hola, Mireia.