MOMENTS
La Josefina es queixa sovint de mal al maluc. Alguns dies té també dolor a l'esquena, un dolor punxant que no li permet estar asseguda al sofà mirant la televisió. El seu marit, l'Esteve, no té gaire ganes de parlar, i es passa hores davant la televisió. Al maig, la Josefina farà vuitanta-cinc anys. Està esperant aquesta data amb ganes, ja que farà un dinar amb els seus tres fills i les seves famílies.
Alguns matins la Josefina va al metge, i agafa l'autobús H6 a la plaça Lesseps. Cada dia, a un quart d'onze, fa la mateixa rutina. I si no té metge tant se val, agafa l'autobús per gaudir dels carrers, les botigues i un parc on li agrada anar a badar.
Mentre està a la parada de l'autobús observa els estudiants que van o venen de la biblioteca. A ella li hauria agradat estudiar, però els pares no tenien gaire diners i només va poder estudiar el seu germà. La Josefina va aprendre a cosir amb la tieta, i així va poder ajudar a casa . Es va passar les tardes de la seva joventut cosint, aportant una paga a casa que ajudava que el seu germà podés estudiar.
De vegades, la Carla li dona conversa en aquella estona d'espera. La Carla és una policia, una mossa d'esquadra, molt amable i riallera. Alguns matins està a la plaça. A la Josefina li fa gràcia, la troba una bona persona i pensa que és difícil trobar bones persones. Algun dia l'ha ajudat a pujar a l'autobús. Sempre li dona consells sobre com ha de portar el moneder o el telèfon mòbil, perquè no li prenguin. Si quan arriba a la plaça la veu, sempre s'atansa per parlar amb ella.
Quan puja a l'autobús, la Josefina, sempre que pot, seu al primer seient a mà esquerra. Des d'aquest lloc pot veure tothom que puja i també veu bé el paisatge per la finestra. També pot parlar amb el xofer. Normalment no els agrada parlar als xofers, però alguna vegada condueix el Pedro. El Pedro és xilè, i porta deu anys a Catalunya, i també li agrada compartir unes paraules amb la Josefina. Parlen del temps, del futbol si ha jugat el Barça, del trànsit,... temes quotidians. Petites converses que distreuen la ment de la Josefina.
Si la Josefina no té metge, fa sis parades d'autobús i en baixa. Camina uns cinquanta metres i va a un parc on hi ha una terrassa que li agrada molt. Allà pot seure i prendre un cafè, mirant alguns nens petits, que acompanyats de mainaderes, juguen al sorral. Sent l'olor de les plantes, el soroll dels ocells, algun lladruc d'algun gos que passeja. El sol li escalfa l'espatlla, li relaxa el dolor.
Quan es cansa d'estar al parc, torna a buscar l'autobús de tornada a la plaça Lesseps. Li costa aixecar-se de la cadira quan porta una estona asseguda, però a poc a poc les articulacions li deixen de fer tant dolor i va més lleugera.
I quan torna a casa, el seu marit li pregunta com ha anat la volta, i la Josefina somriu, li diu que ha anat molt bé i es sent amb ànims per passar la tarda a casa, sense massa per fer, vetllant la vida.