Prejudicis
Com cada matí, al voltant de les vuit, agafo la línia 5.
He sortit de casa només amb un cafè a l’estómac: ahir vaig sortir a sopar amb els amics i em vaig atipar massa.
La targeta usual de paper és una merda... entaforada a la butxaca dels texans, s’arruga i pot ser que al final m’acabi fallant la lectura.
A dins del vagó, escolto la meva llista de clàssics: Willy DeVille, The Cure... Caram! Quin personatge! Alguns cops, en comptes de quedar-me enganxat al mòbil, no puc evitar fixar-me en la varietat d’aspectes dels meus companys de trajecte: rics amb indumentàries i amb diferents posats.
Aquest té una imatge impecable. Està dret, agafat a la barra. Porta un vestit que sembla fet a mida, perfectament ajustat al cos. Camisa blanca, correctament planxada i una corbata nuada amb cura. Sabates brillants. Un maletí de cuiro de qualitat que, segurament, a dins tot es troba en un perfecte ordre. El cabell ben pentinat i una barba retallada amb precisió...
Observant-lo em sento una mica intimidat o, fins i tot, em fa una mica d’enveja. Aquest posat arrogant mostra el seu sentiment de superioritat i la seva aparença sofisticada transmet la sensació d’una persona inaccessible.
L’home impecable s’ha d’apartar per deixar passar un altre passatger que té una imatge penosa. Aquest vesteix una jaqueta arrugada i descolorida, amb taques visibles. Els pantalons estan desgastats i esfilagarsats a les vores. Les sabates es veuen atrotinades i sense cordons. Els cabells despentinats i una barba descuidada, amb restes que semblen de menjar. Els seus ulls aparenten cansament i tristesa. Sosté una bossa vella i desgastada, que sembla contenir les seves pertinences més preuades. Tot i que intenta passar desapercebut, la seva mirada perduda i abatuda fa que aquells que l’observem mostrem compassió i preocupació.
Desvio la mirada de l'home. Em fixo en una noia jove que porta un nadó en braços. Malgrat el bullici i el moviment del metro, ella es manté tranquil·la, tenint cura de protegir el seu bebè. Aquest posat sembla que transmeti a la gent del seu voltant un toc de dolçor i tendresa. La noia porta una brusa còmoda i uns pantalons ajustats. El seu cabell, una mica despentinat, mostra un estil desenfadat. La seva barba frondosa no sembla que molesti el nadó amb el frec...
Em toca baixar a la meva parada de 2 de maig. M’adono que això d’estar fixant-me en els altres passatgers només fa que alimentar els meus prejudicis.