7 parades d'amor i 1 transbord
Sempre baixo les escales esperant trobar-te a l'andana. Ansiosa com qui el dia de Reis corre al menjador per obrir els regals. I tot i que només són les 8.32 h del matí, tinc la certesa que el millor del dia comença ara: avui coincidim de nou.
No sé si soc jo que he sortit de casa més d'hora o ets tu que fas tard. Quina importància té? Feia dies que no et veia i per fi tornem a estar tots dos esperant que arribi el metro. Canvio de cançó al mòbil i abaixo el volum, aixeques el cap i encreuem mirades. Veig en els teus ulls un petit gest de sorpresa. Tímid, dissimulat. I mentre em giro —nerviosa— fent veure que miro el comptador, noto la teva mirada clavada, aprofitant cada segon que estic d’esquenes per observar-me. 00.31, 00.30, 00.29, ENTRA. Amb tu a l’andana, el metro sempre arriba massa d’hora.
Sants Estació. Em pregunto com et dius.
Entença. On vius.
Hospital Clínic. Quina edat tens.
Diagonal. Què sona pels teus auriculars. Em molesta veure't gairebé cada dia i no saber res de tu.
Surto del vagó i es fa el caos de sempre. Onades de gent amb pressa per entrar xoquen amb onades de gent amb pressa per sortir. Els anuncis de Spotify ni em fan nosa; intentar no perdre't de vista entre aquest mar de transeünts és la meva única distracció en aquest moment. Deixo que m'avancis perquè amb tu al darrere desaprenc a caminar. Pujo per les escales i tu per les mecàniques; accelero el pas pel passadís i tu per la cinta. Als ulls dels altres no ens mirem, no anem junts. Però sé que ens esperem mútuament. En el transbord sempre hi ha el risc de dir-nos adeu.
De nou a l'andana trobo un moment de pausa per tornar a respirar amb tu al costat. Et miro, em mires, dissimulo, et torno a mirar, t'enxampo observant-me i així fins que 00.23, 00.22, 00.21… ENTRA.
Fontana. El vagó va ple i quedo premuda entre tu i una altra persona. Que poc m'importaria ara una frenada brusca.
Lesseps. Un senyor que vol baixar ens interromp un petit encreuament de mirades.
Vallcarca. Em pregunto quina és la teva parada; aquesta és la meva.
I em pregunto si demà tornarem a coincidir o si, com avui, hauré d'esperar una setmana més perquè els nostres horaris encaixin novament. Serà aleshores quan m'atreveixi a parlar-te? O és millor quedar-nos com estem? Mantenir l'amor platònic, seguir creient en el romanticisme més pur. Continuar amb les nostres vides, feina, amistats i potser parella més enllà de Vallcarca. Limitar el nostre amor a l'L5 i l'L3. Conformar-nos a ser amants per 7 parades i 1 transbord.