Cegats
Dilluns, començament de setmana. Un dilluns calorós marcat per les altes temperatures de juny. Un altre maleït dilluns de camí a la feina…
Llavors el vaig veure, específicament al transbord de Diagonal per agafar la línia verda. Estava tocant la seva melodia a través de la guitarra que li penjava del coll. Em vaig quedar cegada.
No sé què em va hipnotitzar. Si va ser en mirar-lo als ulls que expressava un buit sense fons, o aquella melodia càlida que tocaven els seus dits llargs i pansits, o el somriure agraït en sentir la meva moneda caure sobre la boina blava recolzada al terra.
Sense treure-li la mirada de sobre, vaig decidir seguir la ruta de cada dilluns, però aquest cop, deixant enrere aquell home solitari de la guitarra, que expressava amb aquella cançó tot el que els seus ulls no li deixaven.