NOSTÀLGIA FERROVIÀRIA
30 de desembre del 1924. Barcelona. Dia del meu naixement i el dia que es va posar en marxa de manera oficial la primera línia de Metro de la ciutat. Des que era petit, la meva passió eren els trens, però el metro de Barcelona em cridava especialment l’atenció. Estava conformat per quatre estacions: Lesseps, Diagonal, Aragó (l'actual Passeig de Gràcia) i Catalunya. Als 5 anys, vaig tenir l'oportunitat de viatjar en un d'aquests trens amb els meus pares, i aquesta experiència em va quedar gravada a la memòria.
A mesura que vaig créixer, la meva fascinació no va fer més que augmentar. Passava hores estudiant els mapes de les línies, aprenent els noms de les estacions i somiant recórrer tota l'extensió de la xarxa. Cada cop que pujava a un vagó, sentia una emoció indescriptible.
Als anys 1960, les dues empreses que gestionaven el metro de Barcelona es van unir i van passar a dependre de l'Ajuntament. Va ser una fita important en la història del transport públic a la ciutat. A partir de llavors, es van construir les línies 4 i 5, ampliant la xarxa i connectant més llocs de la ciutat. Va ser un avenç significatiu que va permetre a més persones gaudir de la comoditat i l'eficiència del metro.
Mentrestant, la meva passió no es va esvair. Vaig anar creixent i el meu interès es va transformar en un desig de formar part de l'equip que feia possible el funcionament del metro. Em vaig proposar convertir-me en un d'aquells conductors que portaven les persones d'un lloc a l'altre, oferint-los un mitjà de transport segur i eficient.
Després de molts anys d'estudi i preparació, vaig aconseguir el meu objectiu. Em vaig convertir en conductor de metro i cada dia vivia el meu somni en posar-me al capdavant d'aquells trens que tant m'havien atret a la meva infància. Era una feina que m'omplia d'alegria, sabent que contribuïa al benestar de milers de persones que hi confiaven per als seus desplaçaments diaris.
A mesura que passaven els anys, la xarxa de metro seguia creixent. El 1994 es va inaugurar la línia 2, que brindava encara més possibilitats de desplaçament. Després es van sumar les línies 9 i 10, que es van anar expandint gradualment a mesura que es concloïen els diferents trams de la seva construcció. Aquestes dues últimes, juntament amb la línia 11, es van convertir a les primeres línies completament automatitzades d'Espanya.
Avui dia compta amb 12 línies, més de 150 quilòmetres de vies i transporta al voltant de 400 milions de persones cada any. És un veritable entramat que connecta diferents barris i facilita la mobilitat dels habitants i visitants de la ciutat. Tot i els meus 99 anys, encara segueixo viatjant al metro cada dia. Al llarg de les dècades he estat testimoni de com el metro de Barcelona ha evolucionat i s'ha adaptat als temps moderns. Quan tanco els ulls, em transporto aquells primers anys, recordant l'emoció del meu primer viatge i la brillantor als meus ulls quan somiava explorar cada racó d'aquesta extensa xarxa.