La parada amagada
A la parada Vallcarca l’Anna callava, cansada. La cara llarga, aclaparada. L’Anna anava amb la Clara; parava amb l’Anna ja d’anys passats. La Clara plasmava calma, agradava.
La Clara a l’Anna:
-Anna, cap a la parada Navas?
-Bah…
-Cap a la Rambla?
-Cagada!
-Cap a la Sagrada Fam…
-Clara! - l’Anna la para.
-Vaja… Cap a la parada amagada?
-Mmm… va!
Arranca la tartana a Vallcarca. Avança parada a parada, amb traça. La massa anava callada, amb la mà a la pantalla. Dalt de la pantalla cap cara badava. Al Marc la capsa amb la gata l’atabalava. La Sara anava a tallar amb l’Alba. L’Amanda cantava badant amb cascs blancs.
Ja a la parada amagada, a l’andana, la Clara s’arramba. Allarga la mà cap a la cama de l’Anna:
-Anna, m’agrad…
L’Anna l’atrapa amb la mà, la fa callar. La calma. La Clara l’afalaga.
-Clara…
L’Anna l’abraça, franca. Mà amb mà, galta amb galta.
-Jo també t’esperava.