Revetlla per sorpresa
Per fi, va arribar el dia, el millor, el que esperava des de fa un any, el dia de la revetlla de Sant Joan, la nit més curta de l'any, la més màgica, la que més m'agrada.
Després de sopar a casa nostra, la meva família, els meus amics i jo, vam anar a la platja per gaudir de l'espectacle de la revetlla a Catalunya. Vam agafar el metro a Gràcia i vam pujar-hi, i després de dues parades, el metro va començar a anar cada vegada més ràpid. Hi havia moltes llums de colors, tot el metro es movia i vibrava massa, el soroll era insuportable i el metro anava més ràpid, i hi havia més llums i més soroll i de sobte no se sentia res, no hi havia cap soroll, no hi havia llums fora del metro, el tren volava per un lloc desconegut i a més a més, podies sentir una pau immensa. Semblava que érem en un túnel, perquè hi havia una llum al final. Anàvem cap allà i de cop i volta, PUUM!, el metro va parar. Havíem arribat a la destinació final.
Érem en una platja, el metro estava sobre la sorra de la platja! Semblava que estàvem en una illa deserta, amb animals fantàstics i una vegetació exuberant. La lluna i el foc il·luminava tota aquesta illa.
Durant tota la nit, la meva família, els meus amics i jo, vam veure el castell de focs artificials, i de sobte va sortir un drac llançant foc per la boca i sobre ell hi anava Sant Jordi! En aquesta nit màgica, no lluitaven entre ells, eren amics. Ells van baixar a l'illa i van encendre una foguera a la sorra de la platja, on hi havia Jaume I, el Conqueridor, amb els seus amics perquè volien fer una calçotada. Entre els seus amics també hi havia el Dúgol d'Algerri, que havia baixat de les muntanyes, no per raptar nens, sinó per beure una ampolla de ratafia que havia portat per brindar amb tothom.
“Com m'agrada la revetlla de sant Joan!” cridava jo.
Ja, mentre sortia el sol, la meva família, els meus amics i jo, vam fer una passejada per aquesta illa meravellosa i vam descobrir una cova i vam entrar. Tot hi era fosc, i una altra vegada vam tornar a escoltar massa soroll, hi vam tornar a veure moltes llums de colors i de fons sentia la meva mare que em deia alguna cosa i tot va tornar a parar de cop. Allà estava jo, sobre el meu llit, i era 23 de juny al matí.
Tot havia estat un somni d'una gran nit que desitjava que tornés a passar. Volia agafar el metro una altra vegada i traslladar-me a aquesta illa de fantasia.
Ara, cada vegada que agafo el metro, penso que tindré un viatge increïble i noves històries per explicar.