Al Cor del Metro
L'any 1925, Barcelona vivia una època de transformació i modernitat. La ciutat celebrava amb entusiasme els primers trajectes del seu flamant metro, símbol de progrés i esperança. Aquella tardor, una jove anomenada Şenay va experimentar una trobada que canviaria la seva vida per sempre.
A l'estació de plaça de Catalunya, recentment inaugurada, la Şenay es dirigia amb pressa a la feina. Mentre corria per atrapar el tren, la seva bossa va relliscar de la seva mà. Un desconegut la va agafar al vol, evitant que caigués a terra. Els seus ulls es van creuar, i en aquell instant es va forjar una connexió profunda. L'home era l'Antoni, un jove enginyer que havia participat en la construcció del metro.
L'Antoni va somriure i va dir: "Aquest tren no només transporta passatgers, sinó també somnis." La Şenay, tot i no comprendre del tot el significat d'aquelles paraules, va correspondre amb un somriure.
A partir d'aquell dia, la Şenay i l'Antoni van començar a veure's regularment, sovint al metro. L'Antoni li explicava amb passió els detalls tècnics i les històries darrere de cada estació, mentre la Şenay escoltava fascinada. El metro es va convertir en el testimoni silenciós del seu amor creixent.
Uns mesos després, amb el metro ja arrelat en la vida quotidiana de la ciutat, la Şenay va donar una notícia emocionant a l'Antoni: estaven esperant un fill. Van decidir compartir aquesta alegria a l'estació on s'havien conegut. Allà, l'Antoni va treure el seu quadern de dibuix i va esbossar un tren dedicat al seu futur fill.
"El nostre fill ha de portar un nom que reflecteixi l'essència del metro," va dir l'Antoni. La Şenay va assentir i va proposar: "Anomenem-lo Ferran, com el ferro que dona força als rails."
En Ferran va créixer envoltat de les històries i de l'ambient del metro. L'Antoni el portava a les estacions, explicant-li els secrets de l'enginyeria, mentre la Şenay li narrava les anècdotes del seu amor. El metro no només havia unit els seus pares, sinó que també formava part integral de la seva infància.
Amb els anys, en Ferran va seguir els passos del seu pare, contribuint a l'expansió del metro de Barcelona. Sempre recordava les paraules de la seva mare sobre el dia que es van conèixer:
"El metro no és només un mitjà de transport, és la vida mateixa."