Tercera part del Relat
Mentre passava el temps i les circumstàncies, la gent que pujava i baixava al metro necessitava ajuda, anava carregada amb bosses de la compra, no els oferien el lloc que els corresponia per edat, per anar amb un nadó o per una discapacitat, i això és per a mi imperdonable, així que he tractat constantment que la justícia social d’acord amb l’educació i el bé comú prevalgui per sobre de les necessitats individuals. Que tots tenim drets, però també tenim deures. Així que entre tots, podem ajudar-nos a fer que la resta estiguin una mica millor. He arribat a la parada de La Pau, i avui he començat a fer un acte que fa he fet sempre als autobusos, que és dir “Hola” en entrar, i en marxar dir “Adeu, gràcies”. I sembla un detall petit, sembla lògic, però no ho havia sentit fer a ningú. Avui he començat per dir adeu. I en creuar l’andana, pujar les escales i veure la llum del dia tan maco que fa, a les portes de l’estiu, torno a trobar-me esperant i desitjant que ell aparegui per davant meu amb el somriure que em dedica cada dia, amb la llum als ulls mentre amb cordialitat es presenta dient el seu nom.
Té cara de tenir un nom molt maco, molt català. Té mans de ser una persona forta, decidida i valenta. Té un cos que m’indica que si ha de sortir corrents, podria, però cada vegada que el veig seure al vagó va amb ell un aire de tranquil·litat que em dona a mi una seguretat com no l’havia mai sentit. Demà serà un altre dia, demà segur que li parlaré, demà diré el primer “Hola”. I el que vaig escoltar en aquell moment, em va gelar la sang i em va fer el cor petit. Va ser, possiblement el moment més intens de la meva vida, ja que efectivament, aquell noi es va apropar, em va mirar, em va saludar i allà va començar una història que no té final. Una història petita, d’amor i desamor, que marcaria les nostres vides, que ens faria créixer i millorar, que compliria les nostres expectatives i ens faria retrobar, dins, molt dins nostre, la veritable essència de l’ésser humà, els motius pels quals la humanitat ha continuat, traient a la llum tot el que ens fa únics i irrepetibles, trobant un tros d’història on posar els nostres noms, el seu tan maco com l’havia imaginat.