Converses
- Diuen que fa cent anys que es va posar en marxa el primer metro de Barcelona, un 30 de desembre de 1924, i que només hi havia quatre estacions.
- Quatre estacions? No, no potser.
- Que sí, que ho he mirat a la web de l’Ajuntament de Barcelona i diu això.
- I quines eren les estacions?
- Doncs eren Lesseps, Diagonal, Aragó i Catalunya.
- Que fort, que complicat devia ser desplaçar-se per la ciutat i el temps que devies trigar a fer qualsevol gestió, o anar a treballar, o trobar-te amb algú, comprar, puf, no soc capaç, la veritat, de pensar com em mouria.
- El dia que es va posar en marxa el primer metro devia ser com quan es va inaugurar el metro al barri del Carmel.
- Ostres sí, és veritat, no ens ho podíem creure, va ser llarga l’espera i moltes pujades i baixades pel carrer Dante. Així que em puc fer una idea de què van sentir les persones de fa cent anys quan van pujar per primera vegada al metro.
- I ara?
- Ara què?
- No, que estic pensant…Ara crec que anem per unes 190 estacions de metro.
- Sí, molt fort, s'ha treballat de valent, i suposo que dies, nits, caps de setmana i el que fes falta.
- Segur, segur.
- I no tens la sensació que hi ha dies que, o falten metros o sobren persones? Perquè jo recordo, ja fa anys, eh?, que quan pujava al metro no podia seure, però a la segona o tercera estació sí, però ara és fer un trajecte de 15 parades i no poder fer-ho.
- És veritat això que dius, i una altra cosa, abans parlàvem, o entre nosaltres, o fins i tot amb persones del costat que no coneixíem de res, però ara és impossible, quasi tothom va mirant sèries al mòbil, o vas tan enganxat al del costat que no et pots ni moure.
- Potser aquesta conversa serveix per donar a conèixer el que pensem molts, que tenim una xarxa de metro fantàstica i que ens facilita molt la vida, però alguna cosa falla quan no pots ni agafar-te a una barra.
- Tingues en compte que ara les coses són molt diferents, fa cent anys no hi havia una població de 8 milions de persones, ni es feien tants desplaçaments, a més, si la majoria entrem a treballar a la mateixa hora i els col·legis també, és impossible que els metros no vagin col·lapsats.
- Si, tens raó, la societat d’ara no és la de fa anys.
- Res ho és, ni les persones pensem com abans, ni tenim els mateixos hàbits, ni les mateixes prioritats, però el metro sempre ha estat present a les nostres vides.
- Afortunadament.