LA GATA QUE VOLIA ACOPLAR-SE
LA GATA QUE VOLIA ACOPLAR-SE
A l'estació de la línia 1 de Santa Elulàlia, la gata Mata duia llacet vermell al coll amb picarol daurat.
Caminava per l'andada direcció Fondo darrera la seva mestressa, amb sabates de taló alt de xarol negre mig gastat. La mestressa, dita Ermesenda, no la volia i l'havia tret del cistell de cànem i roba de tul blau.
Es van obrir les portes del metro i varen entrar totes dues. L'una coneixia a l'altra, l'altra no coneixia a l'una. Tot i així, es van asseure juntes. La gata als peus de la mestressa, obrint els ulls perquè no la trepitgessin. Tenia el pèl marró, brillant de canelons mig rostits. Els ulls verds. Era gran com una marilyn. Procedia d'un ajuntament de gata en zel i un gat carallot amb un membre esquifit de carrer. A la parada de Catalunya la mestressa va sortir enganxada a d'altra gent, formant una pilota d'olla...La gata no va poder sortir i va continuar, no sense perill, fent-se l'orni en un racó del comboi.
Una nena sense dents i dues trenes negres amb llacets verd plàtan la va agafar i li va fer carícies que foren correspotes amb la cua dreta. De sobte, un nen d'ulls blaus de mirada perduda la va agafar per la cua i la va llançar a l'andana de la parada de Glòries. Una maleta com una calaixera de padrina amb rodes, dirigida per una persona de les que costa que es comportin com a persona, la va colpejar i la va deixar mig estabornida. El vigilant la va agafar molt suament, perquè era un gater total i tenia tres gates de diferents colors. La va deixar damunt de la gespa, vora d'un arbre enmig de la plaça de les Glòries.
La gata perduda va ensumar un gat marxós que jeia a les potes blanques d'una vedette en hores baixes, li va fer la cançoneta i el gat, més ruc del que semblava, es va atansar amb el fal·lus encès, disposat a acoplar-se. La gata s'estarrufava. De sobte un dron caigué damunt del gat ruc i se'l va carregar.
La gata va caminar, vigilant molt, cap a l'estació de metro del Clot, allí va pujar al metro tranquil·lament fins a Santa Eulàlia. Va poder entrar al segon pis de la seva mestressa tot enfilant-se al plataner que hi havia al davant, saltant per la finesta del lavabo mig oberta vora el balcó.
Va jeure al sofà esperant la mestressa. Quan va arribar i va veure-la, se li va trencar un taló alt de les sabates de xarol negre i caigué damunt de l'alfombra. La mestressa tampoc havia pogut acoplar-se.